Som també el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els punts on han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, de la història personal que ens confirma. A La casa sonora s’evoquen els cruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de la distància temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadisme urbà dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri dels passadissos, el vertigen de les fugides, l’ansietat dels trasllats, la il·lusió i la desfeta d’anar d’aquí a allà. I la serenor de la nostàlgia, sempre tan creativa.

Llibert només el coneixia per un text, però admirava la seva ment lúcida. Per això el va sorprendre que es presentés a la consulta i li fes una confessió insòlita. Parlar amb ell era com posar un mirall contra un altre i guaitar un eco d?imatges repetides amb infinits graus de profunditat. Així i tot, Llibert hi connectava, ja li havia passat en llegir-lo. Malgrat aquesta sintonia, en mesos de teràpia no va obtenir cap resultat. Quan ja ho donava per perdut, el pacient va mostrar una millora sobtada i radical. Llibert havia tocat la tecla adequada sense adonar-se?n. Esperava esbrinar quina era en les pròximes sessions, però Quim no va tornar a la consulta. D?això fa vuit anys i encara no ho ha paït. El que Llibert no sap és que aviat es retrobaran. El desig de descobrir amb què el va treure del pou ressorgirà amb la força d?una obsessió. Mentre Quim i Llibert breguen amb una transcendència que els enterboleix la vida, al seu voltant hi ha qui l?entoma d?una altra manera. Bartomeu, per exemple, ho resumeix en un lema: «Que m?arreglin lo meu i merda pel qui quedi».

L’acció de traure del bosc la llenya que s’ha tallat o el suro que s’ha arrancat. Aquests poemes són preguntes o com a molt respostes obertes, instruments amb què examinar l’esquerda que cada dubte, cada desig o cada intuïció poden obrir en la paret impenetrable del present.

L?anomenada Guerre d?Espagne pels francesos i la Guerra del Francès pels catalans és la clau d?entrada a Catalunya a un segle XIX marcat per revoltes i guerres civils.
L?espai temporal de recerca correspon a la campanya napoleònica per conquerir una part del territori català, l?anomenat Terres de l?Ebre, i que cal remarcar pel fet que a les acaballes de 1810 totes les mirades dels exèrcits enfrontats a Catalunya hi tenen la vista fixada. Demostrar que, a més dels atacs i de la presa de l?emblemàtica plaça de Tortosa, hi van passar molts altres fets a la resta de pobles i llocs d?aquest pessic de terra i, a la vegada, ressaltar el protagonisme del riu Ebre durant aquesta etapa de conquesta són pilars d?aquest estudi.
L?autor aplica sobre aquella guerra un recurs més aviat insòlit, la de fer història de casa nostra parlant dels altres. Això explica el perquè centra atenció preferent sobre la visió que en dona el francès intrús dels fets ocorreguts en aquesta àrea geogràfica.
Les principals columnes que sostenen aquest llibre són les inèdites ordres diàries emanades del quarter general de Suchet durant la seua estada al territori ebrenc, els expedients dels principals caps militars francesos que hi van ser i les memòries d?alguns soldats napoleònics que en parlen. Militars que trobem, abans o després, actuant en altres llocs de Catalunya (Lleida, Tarragona?) o fora d?ella (Saragossa, València...).

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) fou una figura clau en la literatura catalana i espanyola del segle xx; l?exponent més gran fins ara de les lletres a les seves Terres de l?Ebre de naixença, que immortalitzà en tot un seguit de novel·les que posen l?accent en el conflicte existencial que assola l?individu. Les tasques de recuperació del llegat de l?autor a l?Arxiu Comarcal del Montsià han fet aflorar tot un conjunt d?obres i projectes literaris que, per motius diversos, mai van veure la llum, i que són d?un gran valor històric i cultural. El ángel se durmió n?és un exemple. Es tracta d?un projecte de novel·la inèdit que ens descobreix una faceta desconeguda en la seva trajectòria: una temptativa frustrada d?incursió en la novel·la negra. Els originals autògrafs conservats d?aquest projecte descriuen la història d?un criminal dels baixos fons de la ciutat de Barcelona en la dècada de 1950 que comet amb impunitat tota una sèrie d?assassinats. Més enllà del valor literari que pugui tenir aquest text, que correspon a la crítica determinar, aquesta publicació, a càrrec de Joan Antoni Forcadell, vol ser una primera aproximació rigorosa i solvent mitjançant procediments filològics al procés de creació literària de l?escriptor a través dels seus originals. S?ofereix l?estudi i l?edició crítico-genètica de l?obra inacabada, incloent-hi els materials prerredaccionals en transcripció diplomàtica i una edició facsímil digital. Un autèntic recorregut que ens endinsa en el taller de creació de l?escriptor, i que ens permet veure com naix, es transforma i evoluciona la seva literatura des de la guspira inicial ?una idea, un senzill esbós, una frase inconnexa? fins a un text consolidat amb la forma d?una novel·la. Tot plegat amb la voluntat d?assenyalar el camí a futures edicions de l?obra de Sebastià Juan Arbó, que mereix ser editat com el que és: un dels nostres grans clàssics. Aquest treball fou guardonat amb el Premi Ajuntament d?Amposta al millor Projecte de Recerca Local Jordi Fontanet 2021.

Un niño ve a lo lejos un zorro jugando con otros niños. Aunque le parece raro, no se atreve a hablar de ello, ya que nadie más parece darse cuenta. Un día, este zorro le habla y se burla de él. A medida que pasan los días, el zorro se transforma en lobo y luego en tigre. Le empuja, le quita sus cosas. El miedo va invadiendo su vida cotidiana. Una historia para hablar del acoso escolar con los más pequeños, con un mensaje claro y contundente: la única manera de pararle los pies a un zorro es rompiendo el silencio. Un libro escrito a cuatro manos, entre un padre y una hija.