Ni els déus suporten el pas del temps. ¿Com podríem nosaltres, escadussers com som, viure una eternitat que ens condemnaria a una insuportable repetició d’actes? Som éssers limitats. Ens creiem que el món ha existit només des del moment del nostre naixement i que acabarà en finir la nostra vida. Les pedres suporten millor el pas del temps. D’aquest temps passat reconeixem algunes construccions o noms que a poc a poc van abatent-se i oblidant-se. Tot és tan efímer! Aquestes i altres qüestions discorren pels versos d’aquest llibre.

Als poemes de La dinastia de terracota es barregen reflexions sobre la soledat, la vida, el dolor o la quotidianitat, tots basats en la tradició xinesa. Una plèiade de personatges ficticis i reals en són els protagonistes; també una dinastia creada per a acollir poetes ficticis que expressen les seues inquietuds amb veus diferents.

https://vienaedicions.com/sites/default/files/el_bosc_de_bambu.pdf

De l’amor al desamor no hi ha més que una fràgil alenada d’oblit. On està l’extrem de la línia que els separa? Del desamor a l’amor no hi ha més que un esguard o una paraula, però. Inventari de fragilitats no és un poemari d’amor però ens parla d’amor. Dividit en quatre parts dedicades al desengany, la ruptura, l’enyorament i el triomf de l’amor, el poemari intenta fer un recorregut per les relacions amoroses, tan variables i fràgils. Als poemes ens trobem laberints callats, decepcions, esperes massa llargues, mirades perdudes, paraules no dites, desenganys, enyorança d’allò que pogué ser i no fou, indiferència, oblits… però també il·lusions, cossos precisos i enigmàtics, llums i simetries, paraules clandestines, noms imperibles, tendresa… Talment els amants de Magritte que es besen i s’ignoren alhora rere les teles humides que els embocen els caps.