Datat el 1967 i inèdit fins al moment actual, Poema dit de la Redempció és una obra de Jaume Fuster que, entesa en el seu context, és un llibre de joventut, si voleu, però tota una troballa que permet conèixer el primer contacte amb el món personal i intel·lectual de l’escriptor. Un manuscrit que parla d’un noi de la postguerra, dels seus orígens familiars d’arrels pageses, dels amors, desamors i els records d’infantesa, de l’adolescència i la vida a la Barcelona de barri de la dècada de 1960, aquella dels desoris polítics, tan pecaminosos i sòrdids «al caliu de la ginebra» com atractius pel goig del «jazz, / provar la sort del pòquer / i fumar en pipa». Aquell espai que pocs anys després es convertiria en l’escenari principal de les seves novel·les on va fer tota una crònica de la societat que l’envoltava. I cal no oblidar tampoc dins del poema certa crítica social a un determinat sector pseudointel·lectual «gran, etern i doctoral» i la voluntat explícita de dedicar-se ben aviat a l’art d’ajuntar paraules: «i perdo nits / la ploma als dits».
Del pròleg, «Jaume Fuster, contra l'oblit», d'Àlex Martín Escribà.

FOTOGRAFIA. CINE.

Ana, una muchacha inquieta, independiente y gran lectora de novelas policíacas, descubre por la prensa que su padre, un político muy importante, se ha planteado la posibilidad de dimitir. Preocupada por lo que le haya podido suceder, contrata al detective Luis Arquer, aunque también decide indagar por su cuenta. Su ayuda será fundamental para la investigación, a lo largo de la cual establecerá una estrecha relación con el detective.

El pare d'Anna Aguilera, un polític molt conegut, és a la presó i l'Anna és enviada a Anglaterra, a un internat per a senyoretes.
A través de cartes, faxos i correus electrònics que envia l'Anna als seus familiars i amics coneixerem l'internat i la seva companya d'habitació, la Penelope Lane-Musgrave, a qui deien Penny Lane, com aquella trista cançó dels Beatles. També entrarem a la mansió dels Musgrave, on viu Lady Agatha i la seva especial i impressionant biblioteca, on estan enterrats molts dels secrets que la família de la Penny ha anat guardant generació rere generació. Ens assabentarem de les aventures de les dues amigues en aquella mansió sense destriar mai la imaginació de la realitat, en una aventura a l'estil de les novel·les gòtiques i dels enigmes de Sherlock Holmes.
Amb un escriptor present en la novel·la, que sembla anar-la comentant amb el lector, "Les cartes d'Anna" esdevé una obra singular d'un dels escriptors de gènere més reconeguts de la nostra llengua.