Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d’algú que hi busca les arrels del seu gust per l’escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l’escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l’autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.
Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s’hi.
Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s’incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novel·la.

Encara que la vida sol discórrer per camins coneguts, sempre tenim l’oportunitat de redescobrir-nos sota una altra claror. Almenys així els succeeix als protagonistes d’aquestes tretze històries, quan viuen el moment revelador que els fa canviar de rumb o entendre la seva existència amb més intensitat. En tot cas, el seu dia de l’incident els ha fet sentir més vius i tirar endavant, qui sap si en espera d’una nova epifania domèstica.
Homes i dones, de totes les edats i condicions socials, són els herois d’unes situacions sovint passades, com la mateixa vida, pels filtres de l’humor i la tendresa.