Aquest és el relat d’una història mig oblidada i mig prohibida: la d’un misteriós genet que recorre de nit els carrers d’Altea, una història de la qual tan sols es parla quan hi ha lluna plena per Tots Sants. Però també és la història d’un bandoler proscrit de nom Perot i la del mestre Eduard Sendra, que es va extraviar entre els plecs del Bèrnia. I la de l’escriptor gal·lès Robert Parker, i dels investigadors Esther Seoane i Enric Matoses, que seguiren la pista de Parker dècades després i s’acabaren perdent ells també. Tothom que ha volgut reunir els fragments d’aquesta història ha acabat lamentant haver-ne desxifrat l’enigma.

La promesa del gal·lés és el relat de les vivències d’Evian, un universitari valencià que passa dos mesos a Gal·les treballant a la cuina de l’hotel gal·lés Loyal Oak Hotel de Welshpool, un lloc poblat per personatges enigmàtics. Evian aprén l’ofici de la restauració acompanyat del seu amic Raimon, però mentrestant prova també de complir una missió encomanada per la família Valor: lliurar un llibre signat per Enric Valor a un misteriós gal·lés de qui sols sap que el seu nom és o era Archibald Dickson.
A partir d’ací, intrigues paral·leles es congriaran a la cuina del restaurant i a la geografia verda del País de Gal·les: reialmes gal·lesos perduts; bales extraviades de la Guerra Civil Espanyola; dones misterioses que sopen sempre soles al restaurant; les preocupacions del germà d’Evian a Leeds; l’evolució del seu amic Raimon; els misteris de l’hotel i les seues cambreres; els amors impossibles i les rondalles críptiques… Res no sembla passar al poblet gal·lés de Welshpool on senyoreja un antic castell de color roig, però alhora tot està passant; prompte Evian i Raimon descobriran que en aquella contrada hi ha adormides moltes històries que estranyament tenen un lligam amb la història dels valencians. En el puzle inacabat de Welshpool, ells seran la peça que hi faltava i que desencadenarà totes les històries inconcluses.
Estan a punt de fer-ho, sols falta que entren per la porta del Loyal Oak Hotel perquè comence la història d’aquell estiu gal·lés que ha de canviar-los per sempre. És el risc de les promeses fetes; obliguen a complir-les i a finir les històries que romanien en la letargia.

Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre, immers en les contradiccions d’una vida universitària que ja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen a sacsejar el temps nebulós d’Evian: Andrea, una estudiant alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, una amiga mig eslovena de Raimon de l’ambient de la salsa, i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjada al coll. Evian coneixerà, a més a més, el senyor Vicent Ciscar, un ancià que li descobrirà els llocs de la València de la Guerra Civil i que li parlarà d’un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que ha d’encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d’Anna Frank; a Cracòvia troba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i a Friburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia, quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia, fotografies de nazis de Frísia… Al final del periple, tot acaba a Ítaca, amb el minotaure enfront d’Evian, cara a cara, després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses, Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer cantó trobarà el minotaure. I potser el minotaure també l’està esperant a ell, amb els ulls espurnejants de qui ha comés el darrer assassinat pendent des dels temps del diari d’Anna Frank.