Independentisme racional versus nacionalisme emocional
Com seran els estats al segle XXI? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Ignasi Llorente, portaveu d'ERC entre els anys 2008 i 2011, a partir de la premissa de considerar tant els estats com les seves administracions eines al servei de l'espècie humana per garantir el seu benestar. A Catalunya, l'autor proposa abandonar definitivament el nacionalisme emocional, i el contraposa a un independentisme racional. Els estats, argumenta, han de ser reformats sota criteris d'eficàcia i d'utilitat i no ser considerats una finalitat en si mateixos. En síntesi: cal més Estat i menys nació.
«Ens hem passat massa anys preguntant-nos qui som com a pas previ per decidir què volem ser. Mentre ens diuen que la construcció de la nació és la prioritat, ens oblidem de l'Estat. Potser és una estratègia que garanteix determinades hegemonies polítiques i la pervivència d'un statu quo, però doneu-me un Estat i no us preocupeu, la resta --incloent-hi la nació-- es donarà per escreix.» Del pròleg de Josep Ramoneda.
Una proposta valenta i desacomplexada d'encarar la independència des d'un punt de vista racional i progressista i contrària als tòpics nacionalistes.

COLECCIÓN DEBATE - HISTORIA

Este volumen incide en uno de los aspectos más interesantes de los actuales debates historiográficos: la cuestión religiosa en la independencia de la América hispana, y, más en particular, la implicación de la jerarquía eclesiástica y del clero secular y regular en el proceso. El americanismo reconoce el importante papel del clero en la revolución, tanto por su compromiso con la elite ilustrada que dirigió la marcha de los acontecimientos, como por el papel dirigente que tradicionalmente había desempeñado en las sociedades coloniales del Antiguo Régimen. De este modo, muchos eclesiásticos contribuyeron de forma relevante a la conformación jurídica de las nuevas naciones, que surgieron así corno repúblicas católicas, al menos en sus primeros momentos. En todo caso, los nuevos dirigentes políticos, con muy pocas excepciones, reconocieron la absoluta necesidad de respetar a la Iglesia y la religión católicas corno uno de los elementos clave para lograr la unidad de los muy diferentes grupos sociales en torno al nuevo proyecto republicano. Colaboran en la realización de este libro historiadores, teólogos y politólogos adscritos a universidades de Argentina, Colombia, Chile, España, Italia, México, Suiza y EE.UU.

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX.