Finals d?abril de 1945. Malgrat que la guerra ja s?ha acabat a Europa, el doctor Doll, un pessimista moderat, encara viu tenallat per la por. De nit l?assetgen malsons en els quals ell ?i la resta d?Alemanya? malviu al fons d?un immens cràter provocat per una bomba. Per sobre de tot, vol vèncer el dimoni de la culpa col·lectiva, però es veu incapaç d?esmenar cap error des de la seva posició d?alcalde d?una petita ciutat ocupada per l?Exèrcit Roig.
Tractant de fugir de la seva addicció a la morfina ?cada dosi representa una petita mort?, es trasllada a Berlín, on intenta refer la seva vida en el caos d?una ciutat agonitzant. Acompanyat de la seva dona, addicta com ell, lluitaran per salvar la vida perseguint la possibilitat de construir un futur millor.
Escrita amb l?energia i la vivor distintives de l?art de Hans Fallada, El malson és un retrat demolidor de l?atmosfera desesperada en què es va sumir l?Alemanya de la postguerra, on la vergonya i la culpa convivien amb la més severa de les misèries.
Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d?adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l?objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l?autor són: Llop entre llops (1937), Sol a Berlín (1947), Aquest cor que et pertany (1939) i L?home que volia arribar lluny (1941).

Una història d’amor elegant, tendra i inusual entre dues persones del tot diferents: el nen consentit de casa bona que vol saber qui és en realitat i la venedora de mercat que, amb la força indestructible de la seva valentia, aconsegueix fer-lo creure en ell mateix. Seguint l’estructura d’un conte de fades, amb el seu estil inconfusible Fallada posa l’èmfasi narratiu en l’equilibri de forces entre els dos amants, que, acompanyats per uns personatges secundaris magnífics —els bergants Thomas Wiebe i Emil Schaken, la verinosa Gustchen i la dolça Marie Jäckel—, aconsegueixen superar plegats els reptes del seu amor.

Karl Siebrecht, un noi orfe de setze anys, arriba a Berlín acaronant un gran somni: conquerir la ciutat. Càndid i orgullós, honest però també cruel, no li serà fàcil seduir una societat en plena transformació. El seu irreductible afany de prosperar el portarà a fer de manobre, a traginar maletes entre les diferents estacions de trànsit que hi havia a Berlín en aquell moment lluitant contra una ferotge competència i, fins i tot, a transportar armes clandestinament, però, sobretot, el convertirà en un viu testimoni i en un observador atent de la societat berlinesa durant els diferents episodis històrics que tenen lloc a la ciutat i que n'afecten de ple la vida quotidiana. Hans Fallada torna a exhibir el seu talent narratiu per parlar-nos de la feina que no existeix, de l'amor que a penes dura i d'una ciutat bulliciosa, fascinant i embrutida que es nega a correspondre a l'atracció obstinada que Karl sent per ella.
L'home que volia arribar lluny s'incorpora al gran cicle narratiu que Hans Fallada va crear i que recorre la convulsa història de l'Alemanya del segle XX.
Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d'adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l'objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l'autor són: Bauern, Bonzen und Bomben (1931), Wer einmal aus dem Blechnapf frisst (1934), Llop entre llops (1937) i Sol a Berlín (1947).

Després de la publicació d'I ara què, homenet? i de la versió íntegra de Sol a Berlín, presentem al lector Llop entre llops, la gran obra mestra de Hans Fallada.
Ambientada durant la República de Weimar, la novel·la Llop entre llops fa un retrat del col·lapse de la cultura, l'economia i la política alemanyes durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, i de la dura lluita de l'home del carrer per sobreviure a aquesta catàstrofe. «Som a Berlín, al carrer de Georgenkirch, tercer pati interior, quart pis, juliol del 1923, el dòlar costa de moment ?a les sis del matí? 414.000 marcs.» Així comença aquesta novel·la, ràpida i vibrant com un thriller, fascinant com una bona novel·la històrica i escrita amb un lirisme impactant: Llop entre llops descriu la vida a Alemanya en aquells temps ombrívols en què la incertesa quotidiana abocava els seus habitants a sortides extremes i mai abans imaginades.
Diu Alfred Kazin, al The New York Times: «La seva novel·la més ambiciosa... profundament commovedora... l'autor evoca més del que es pot suportar, però no més del que cal aprendre, interioritzar i entendre».
Hans Fallada (Greifswald, 1893 ? Berlín, 1947), de nom real Rudolf Ditzen, va aconseguir el reconeixement mundial per les seves novel·les que descrivien l'Alemanya dels anys trenta. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l'objectivitat. L'èxit més gran de Fallada va venir amb I ara què, homenet?, que va començar a escriure el 1931, quan l'atur va augmentar fins al quaranta per cent i els nacionalsocialistes havien esdevingut una amenaça seriosa. L'any 1937 aconsegueix publicar Llop entre llops.
Menyspreat i arraconat pel règim nazi, va viure els darrers anys de la seva vida en un constant entrar i sortir dels sanatoris. El 1947, mentre preparava la publicació de Sol a Berlín, Fallada va morir d'un atac de cor.

El 4 de septiembre de 1944 Hans Fallada es encarcelado. Está prácticamente acabado: es un alcohólico, un hombre incapaz de escribir y está acusado de intentar asesinar a su mujer. Bajo la mirada continua de sus captores, anota sus recuerdos y reflexiones desde los inicios del nazismo hasta su reclusión. Informa sobre el mundo de los soplones, del peligro que corre su creatividad literaria, del destino de muhos amigos y colegas.
Con el fin de ahorrar el escaso papel del que disponía y camuflar su escritura utiliza abreviaturas. Sus peligrosas anotaciones se convierten en una especie de «criptografía» que no pudo ser descifrada hasta después de su muerte. Finalmente consigue sacar el manuscrito en secreto de la cárcel. Durante años estas páginas, honestas y provocadoras, se dieron por perdidas. Hoy el lector español puede disfrutar por primera vez de un testigo único, tanto por lo singular de sus vivencias como por la maestría de su expresión literaria.
«Merece los mayores elogios por escribir con tanto realismo y veracidad, con tanta proximidad a la vida.» (Hermann Hesse)

Erwin Sommer es un respetable empresario casado que, a raíz de una crisis personal y profesional, sucumbe a la bebida. Consciente del peligroso camino que está emprendiendo, se abandona sin embargo a los placeres de la embriaguez y el olvido. Su descenso a los infiernos del alcohol lo llevará hasta el manicomio y la cárcel.
El bebedor es la novela más autobiográfica de su autor, un retrato de los bajos fondos de la Alemania de 1940 y un espeluznante testimonio de la atroz adicción de la que el propio Hans Fallada fue víctima. La opresión social, judicial y penitenciaria de toda una época cobra vida en el sobrecogedor realismo del célebre autor alemán.
Estas páginas fueron escritas en 1944, en apenas dos semanas, durante la reclusión de Fallada en la cárcel. Con el fin de salvaguardar el manuscrito de sus captores, las escribió de forma casi ilegible, en una especie de código que sólo pudo ser descifrado después de su muerte. El bebedor vio la luz en Alemania en 1950 y ha permanecido inédito en castellano hasta hoy. Su aparición, simultánea a la publicación del diario En mi país desconocido, es un acontecimiento literario que pone por fin al alcance del lector en español un «libro valiente, honesto y necesario» (The Sunday Times).
Hans Fallada, pseudónimo de Rudolf Ditzen (Greifswald, 1893 – Berlín, 1947), ejerció entre 1915 y 1925 de tesorero, inspector y contable, y entre 1928 y 1931 de mecanógrafo y empleado en una editorial. Escribió su primera novela, El joven Goedescha, en 1920. Entre sus obras destacan ¿Y ahora qué? (1932), llevada al cine por Frank Borzage, Lobo entre lobos (1937) y Solo en Berlín (1947), que ha sido recuperada recientemente con gran éxito en todo el mundo. Está considerado uno de los autores más destacados de las letras alemanas de los últimos tiempos. Su obra mereció los elogios de Thomas Mann, Hermann Hesse o Graham Greene.
La vida de Hans Fallada estuvo llena de episodios polémicos. Adicto al alcohol y las drogas, fue encarcelado por falsificación y entró en diversas ocasiones en instituciones psiquiátricas. En 1944, Fallada fue recluido en un psiquiátrico cercano a Berlín tras una fuerte discusión con su esposa en la que disparó un arma de fuego, según el autor, de forma accidental. Allí escribió El bebedor y En mi país desconocido. Diario de la cárcel, 1944 (publicado en España también por Seix Barral). Murió en 1947 víctima de una sobredosis de morfina.
Traductor: Christian Martí-Menzel