Las sociedades modernas se caracterizan por la heterogeneidad social, cultural y lingüística. Ante ello los sistemas educativos pretenden conseguir una homogeneidad que a menudo no cumple sus objetivos. Pese a la visión de lo heterogéneo como positivo y enriquecedor, el tratamiento escolar de la diversidad continúa siendo problemático y tiende a la uniformidad en la práctica. Esto se da especialmente en el alumnado proveniente de la inmigración, con el que se desarrolla una política de incorporación al patrón cultural y lingüístico mayoritario pese a haberse asumido en cierta medida la realidad plurilingüe y pluricultural de nuestras sociedades.

1ª edición.

Un personatge clau analitza les oportunitats i els obstacles del moment polític actual: el nou Estatut, el model d’Estat i la Constitució europea.
Camins de futur per a Catalunya.
Ni Espanya és un veritable Estat plurinacional ni Catalunya gaudeix de l’autonomia que se li va prometre. Des de la transició, la societat catalana ha vist com se li anaven retallant drets i llibertats, degut al centralisme espanyol i a la mala gestió d’alguns dirigents catalans. I ara, després de 25 anys, Catalunya es troba immersa en una economia de peatges, amb un dèficit fiscal enorme i amb l’estancament de polítiques socials.
Segons Josep Huguet, conseller de Comerç, Consum i Turisme, Catalunya necessita emancipar-se -de l’herència rebuda, de l’Espanya unitària i de la baixa democràcia- per prosperar i afrontar els reptes de futur, com la immigració i el paper dins d’Europa. El canvi de cicle polític actual obre noves portes a la revisió del model d’Estat, a la discussió d’un nou Estatut i a la recuperació d’un marc competencial més ampli. Huguet posa sobre la taula totes les limitacions històriques i aposta per una Catalunya constituent amb un nou pes específic i identitari.
BIOGRAFIA AUTOR
Josep Huguet i Biosca
Va néixer a Manresa el 1951. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 1989, actualment és conseller de Comerç, Consum i Turisme i membre de l’Executiva Nacional. És membre de la Comissió de valoracions Estat-Generalitat i forma part de diverses comissions de treball entre les quals hi ha la Ponència de l’Estatut, la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i el Govern Local i la Comissió d’Indústria, Energia i Turisme.
La seva trajectòria política va començar dins de la Unió Socialista del Bages, l’any 1970, de la qual va ser un dels fundadors. Va ser militant i membre de la direcció del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i, posteriorment, de Nacionalistes d’Esquerra i de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra. També ha format part del Consell de Redacció de l’Europa de les Nacions (1986-1992).

El libro parte de la relación entre filosofía y política en la obra de Heidegger, relación que tiene su momento culminante en la adscripción del filósofo al nacionalsocialismo en 1933. En contra de algunas tesis comúnmente aceptadas, según las cuales el pensar de Heidegger poco o nada tendría que ver con sus posiciones políticas, la autora parte de un presupuesto contrario: si ya es difícil para cualquier pensador mantener una ruptura ente sus posiciones teóricas y las políticas, en un autor como Heidegger que hace del “existir fáctico” el motivo de su pensar, eso es imposible. No se trata sin embargo de juzgarle, ni al hombre ni a la obra. Dado que el decenio de los 30 es uno de los más difíciles y a la vez de los más productivos, el libro trata de desbrozar un recorrido semi-oculto que nos lleva desde las posiciones cercanas a la dogmática católica de los primeros años, hasta el pensar de la poesía como lenguaje próximo al filosofar en los textos del final del decenio. El estudio abarca las obras escritas y las Lecciones pronunciadas durante los años 30, desde finales de los 20 hasta principios de los 40; es testigo de los entusiasmos y las crisis y muestra cómo los nuevos motivos se superponen a los antiguos de tal modo que, al igual que un inmenso collage, tachan, restauran y recubren las viejas posiciones. Curan las heridas y en suma, invitan al silencio y al olvido.