Aquesta vegada en Tintín se?n va cap a Escòcia seguint la pista d?uns malfactors. Descobrirà el secret que oculten els murs del castell de Ben More, a l?illa Negra, així com també el seu misteriós monstre.
L?illa Negra va anar sortint publicada a Le Petit Vingtième del 15 d?abril de 1937 al 16 de juny de 1938. A finals d?aquest mateix 1938 l?editorial Casterman, va publicar l?àlbum en blanc i negre, per primera vegada. El 1943 va sortir en color, reduint les pàgines a 62. L?any 1965, en fer-se la traducció anglesa, l?editor britànic va assenyalar a Hergé nombroses errades que contenia el volum, des del punt de vista anglès. Llavors Hergé va enviar el seu col?laborador Bob de Moor a Anglaterra amb la llista de les errades, amb l?encàrrec de rejovenir i donar autenticitat a la historieta. Així doncs L?illa Negra fou totalment tornada a dibuixar i actualitzada. És curiós observar que en l?edició de 1937 ja hi surt un televisor, que era un invent encara no divulgat, tot i que els primers assaigs daten de l?any 1923.

Aquest àlbum està basat en la pel·lícula de dibuixos animats de Raymond Leblanc. El guió fou escrit per Greg, i l?adaptació dels dibuixos i dels diàlegs del film fou realitzada pels estudis Hergé.

Aquesta és una obra mestra del còmic. Des de bon començament, els fets s?encadenen en un ritme trepidant: se sent l?esclat d?una explosió, esclata una tempesta, hi ha objectes que es fan a trossos, hi ha un tall de corrent i en Serafí Llantió apareix a la sèrie per primera vegada. Al llarg de tota la història no hi haurà pràcticament ni un punt mort. L?Hergé va voler fer els decorats el més precís possible. La història, que transcorre la major part a Suïssa, reflecteix també la guerra freda que en aquell temps tenia lloc entre els dos blocs estatals, representats en la rivalitat entre Bordúria i Sildàvia. L?Afer Tornassol fou publicat el 1956.

Aquesta obra va començar a publicar-se al setmanari Tintín, a partir del 30 de març de l?any 1950, dinou anys abans de l?arribada de l?home a la lluna. No es tracta d?una obra de ciència-ficció, sinó d?una anticipació tan precisa com li fou possible a l?autor. Hergé va entrar en contacte amb el doctor Bernard Heuvelmans, que havia escrit el llibre L?homme parmi les étoiles (L?home entre les estrelles), que era un especialista en el tema i que va col·laborar amb l?equip.
Es va realitzar una maqueta extraordinària del coet, que fou sotmesa a l?aprovació de l?autor del llibre L?astronàutica, doctor Anamolf. Aquesta maqueta era completament desmuntable, la qual cosa li permetia al jove Bob de Moor, responsable principal dels decorats, saber exactament a quin lloc de la nau espacial es trobaven els personatges de la història.
Hergé té una gràcia especial per donar un to humorístic a totes les escenes on hi ha explicacions científiques, que podrien resultar avorrides per algun lector. Per exemple, quan en Wolf i en Tornassol expliquen elements més o menys complicats, surt el capità Haddock per fer somriure el lector, amb algun acudit.

El robatori d?un fetitxe arumbaya del Museu Etnogràfic, farà que en Tintín vagi a la República de Sant Teodoro. Allí es veurà ficat en la guerra que té aquest país amb el seu veí Nuevo Rico, i es converteix en l?ajudant del general Alcázar. personatge molt controvertit, a qui tornarem a trobar més endavant en altres aventures. Tintín s?endinsa cap a la selva fins a trobar la tribu arumbaya i descobrir el misteri del fetitxe robat.
Aquesta aventura d?en Tintín es va començar a publicar a Le Petit Vingtième a la darreria del 1935, i com a volum sencer, el 1937. Va sortir en color l?any 1943. Una vegada més, en aquesta obra Hergé inclou al?lusions a l?actualitat mundial. El conflicte entre San Teodoro i Nuevo Rico per causa del petroli, està fonamentat en la sanguinària guerra del Gran Chaco, que va enfrontar el Paraguai i Bolívia cap els anys trenta, al llarg de tres anys amb més de 100.000 morts. Hergé, en aquesta obra, és gairebé fidel a la realitat. Transforma el "Gran Chaco" amb el "Gran Chapo" i canvia els noms de dues companyies petrolíferes, però tota la resta és d?una escrupulosa exactitud. En aquest àlbum, l?autor Hergé ens descriu el primer dels seus països imaginaris, dels quals en farà posteriorment una de les seves especialitats.

En Tintín compra al mercat de vell la maqueta d?un galió antic, que resulta ser una rèplica del navili comandat per l?avantpassat del capità Haddock, el cavaller de Hadoke, que va lluitar contra el pirata Rackham el Roig, qui transportava al seu vaixell un gran tresor, que ha estat i segueix estant amagat durant segles.
Aquesta història es va començar a publicar a Le Soir l?11 de juny del 1942, en plena època de l?ocupació de Bèlgica pels alemanys, i fou un dels àlbums preferits d?Hergé. Per realitzar el disseny de l?Unicorni, Hergé es va basar en una documentació molt precisa de navilis del segle XVII, al Museu de la Marina, de París.

En Tintín i el capità Haddocck, acompanyats per l?inseparable Milú han viatjat fins el Perú a la recerca del professor Tornassol, que ha estat segrestat per haver-se atrevit a posar-se la polsera de la mòmia de l?inca Rascar Capac. En Tintín descobreix que el professor està pres al vaixell de càrrega Pachamac, però no aconsegueix alliberar-lo. Les pistes que van trobant els portaran a fer un llarg viatge, acompanyats d?en Zorrino, un noi indi, a través de les muntanyes dels Andes i la selva cap a un temple inca secret.

Quan en Tintín troba i recull una cartera oblidada en un banc públic, no es pot ni imaginar que això el portarà a viatjar fins al país de Sildàvia, situat al centre dels Balcans. Allí s?assabenta d?una conspiració que vol robar el ceptre del rei Muskar XII, sense el qual el rei no pot seguir regnant. A més, el país veí, Bordúria, té clares intencions d?envair-los. La trama està clarament influïda per l?època.
La història es va publicar a Le Petit Vingtième des del 4 d?agost de 1938 al 10 d?agost de l?any següent Els signes que aleshores anunciaven l?esclat de la segona guerra mundial eren evidents i nombrosos. L?Alemanya de Hitler preparava la invasió d?Àustria, que va quedar annexionada, convertint-se així en una província més del tercer Reich. Veiem en El ceptre d?Ottokar com Bordúria intenta annexionar-se el regne de Sildàvia, amb l?ajut d?un tal Mussler (el nom del qual és una composició de Mussolini i Hitler). Els borduris es poden identificar com els nazis en moltíssims aspectes: els noms dels personatges, els uniformes que porten, els avions, àdhuc la seva tàctica d?infiltració a Sildàvia.
L?any 1947 va ser reeditada en color.

Un aeròlit avança cap a la terra i molts presagien la fi del món. En Tintín va a l?observatori astronòmic on hi coneix el professor Càlix. Per sort, els presagis no s?acompleixen i només arriba a la terra un fragment del meteorit que cau a l?oceà Àrtic. En adonar-se que en aquest fragment hi ha un element desconegut, el professor Càlix organitza una expedició amb el vaixell Aurora, en la qual hi formaran part en Tintín, i el capità Haddock.
L?estel misteriós serà el primer àlbum dissenyat directament a color, i va ser publicat l?any 1942.

Aquesta aventura d?en Tintín tracta de la guerra entre les grans companyies petrolieres. Tot comença quan la gasolina adulterada envaeix el mercat. En Tintín viatja cap el país de Khemed, en el qual hi ha una lluita de poders, que enfronta l?emir Ben Kalish Ezab contra Bab El Ehr, cadascun d?ells finançat per una companyia de petroli diferent. Entra a l?escena el terrible Abdalah, fill de l?emir. Hergé va inspirar-se per aquesta figura amb una fotografia del rei Faisal II, quan era un infant. Aquest àlbum ha passat per nombroses versions abans de trobar la seva forma definitiva.
Va començar a aparèixer el 25 de setembre del 1939 a Le Petit Vingtième, després d?El ceptre d¿Ottokar, però va esclatar la guerra. El 9 de maig de 1940 les tropes alemanyes entren a Brussel·les i la publicació de Le Petit Vingtième es va interrompre acabant-se així la de Tintín al país de l?or negre. La història s?atura a la pàgina actual 26 de l?àlbum, que no serà continuada fins sis anys més tard en la revista Tintín.