La Mariam és una jove de Mali que treballa a la biblioteca de l’Institut Ahmed Baba de Timbuctú. Està enamorada de la seva feina, sempre envoltada de llibres, i col·labora en un programa cultural de ràdio adreçat a les dones malianes que es diu Muso Kunda.
Un funest dia de 2012 els violents extremistes d’Ansar Dine es fan els amos de Timbuctú i la ciutat cau en un règim de terror enmig d’una cruenta guerra civil entre els salafistes i els independentistes tuaregs, i, alhora, les forces del govern de Bamako.
La imposició de la xaria farà que la vida de les dones de Timbuctú esdevingui un malson insuportable, però no totes estan disposades a deixar-se ultratjar, malgrat que el preu que calgui pagar sigui altíssim.
«Muso Kunda, la casa de les dones» és una novel·la que viatja al cor del Sàhara per denunciar el salvatgisme camuflat de creença religiosa i per retre homenatge a totes les lluitadores per la llibertat de la meitat més vexada del gènere humà.

Després d’una llarga absència, Eduardo Moiche torna a l’illa de Bioko per dipositar les cendres d’una persona estimada a la llera del riu Iladyi, prop del poblat de Moca. En aquells paratges insulars de Guinea Equatorial, Eduardo farà front a la recuperació d’un passat que ell creia superat, fins i tot oblidat.
Eduardo Moiche, que se sent estrany entre el seu propi poble, trobarà l’autèntica raó del seu viatge justament entre la seva gent, en una dona, Riomó, víctima de la crueltat d’un govern pervers i corrupte, però amb un afany de llibertat que pot vèncer les adversitats més grans.
Malabo i les cendres ens porta al cor d’una Àfrica turbulenta de la qual Occident va extreure riqueses fins a l’extenuació i que, havent estat molt propera, ara resta abandonada a la seva sort.