A les seves novel·les breus Gassan Kanafani trena dues realitats aparentment irreconciliables: la ràbia contra l’ocupant que t’ha negat la pàtria i la consciència que aquest ocupant podria ser el teu igual. Aquest llibre prim il·lumina com pocs el conflicte entre Israel i Palestina. A "Retorn a Haifa" un matrimoni retroba casa seva després de la Nakba, la “catàstrofe” que va expulsar els palestins del seu país. Els carrers per on condueixen semblen els de sempre, però tornen per conèixer el fill que van haver d’abandonar quan els soldats israelians prenien la ciutat. Si la peça que obre el volum conté tota l’amargor per la Palestina perduda, els tres protagonistes d’"Homes sota el sol" van cap a un futur tan inclement com el passat. Emigren a Kuwait a la recerca d’una salvació individual que els converteix en carn de negoci per als passadors clandestins. “A Retorn a Haifa veiem el crematori amb els ulls de les víctimes de les víctimes” ha dit Elias Khoury.

Les novel·les breus de Gassan Kanafani no expliquen la història de la Nakba, la ?catàstrofe? del 1948 que va conduir a l?expulsió dels palestins del seu país: li donen carn i ossos a través de personatges que no tenen res d'herois ni de mites. Tres emigrats clandestins fugen de la terra natal a Homes sota el sol (1963); un matrimoni palestí que va abandonar el seu nadó el retroba al cap de vint anys, convertit en soldat d?Israel, a Retorn a Haifa (1969). És la literatura dels homes desplaçats, que travessa gairebé sense excepció totes les cultures del segle XX i troba en Kanafani un dels seus grans poetes.