A través d’aquesta antologia, inèdita fins avui i que recopilava articles escrits entre els anys 1922 i
1934, Gaziel va oferir no només una crònica memorable d’uns anys crítics i capitals de la política catalana –el període
que va de la Dictadura de Primo de Rivera, passant pels inicis il·lusionadors de la Segona República, fins al col·lapse
del catalanisme motivat pels fets del Sis d’Octubre– sinó que va assajar, a més, explicacions ambicioses sobre les
relacions de Catalunya i Espanya i va demostrar la seva lúcida independència de criteri a l’hora d’analitzar les arrels
i l’evolució dels líders i els partits del moviment catalanista.

“Toda esta grande y gloriosa nación de Francia se halla en suspenso y como aletargada de frío, mientras sus hijos se baten”. El joven periodista catalán Gaziel conoció “las oleadas de polvo y sangre” de los frentes de la Primera Guerra Mundial, se mezcló con los soldados de la vanguardia y con las gentes de la retaguardia para trazar un testimonio emotivo, penetrante y pacifista. La visión de uno de los primeros corresponsales de guerra españoles, que recorrió los frentes francés y balcánico, de Verdún hasta Serbia, se internó en las trincheras y arriesgó su vida en las líneas de fuego, equipado con máscara antigás, bajo el fuego de los francotiradores. Edición definitiva, con artículos nunca recogidos en volumen, a cargo de Manuel Llanas, biógrafo de Gaziel, y Plàcid Garcia-Planas,
corresponsal de guerra de La Vanguardia.

Som incompatibles els catalans i els espanyols? Si és que sí, a què és degut i d'on ve aquest sentiment? I si és que no, com és que aquest debat es repeteix generació rere generació?També el gran periodista Gaziel, director de La Vanguardia durant els anys de la República, ja s'ho va plantejar fa 70 anys i va escriure-ho en els quatre assaigs que formen aquest volum. Hi exposa una teoria pròpia sobre els "pobles remolcadors" i els "pobles remolcats", analitza les "falles" i les "pegues" que han marcat la història de Catalunya, planteja la complexitat deles relacions seculars amb Castella i aconsegueix extreure una radiografia precisa dels mals endèmics de la nació.I tot plegat escrit, a més, amb una prosa incisiva, brillant, colpidora i amb girs d'humor i ironia que sorprenen al lector fins i tot set dècades després d'haver estat escrits."Gaziel probablement ha estat l'escriptor polític més intel·ligent que ha donat la dreta catalana en aquest segle" (Josep Benet)á -