Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure?s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu. Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d?humor i d?energia. Teniu a les mans un llibre que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Després han vingut assajos com ara El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira, País barroc i El gos cosmopolita i dos espècimens més.
Si a Els estranys explorava el moment fundacional de la modernitat que són les guerres carlines, a Profecia se centra en l?altre extrem de la modernitat: aquest present nostre en què és difícil imaginar o profetitzar cap futur que no sigui una distopia.

«Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n?hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curiosíssim, un petaner fill de l?assaig i la narrativa que és la carta de presentació d?un autor ?o fins i tot d?un intel·lectual? hàbil i atrevit.» (Marina Espasa)
«Un exercici literari de primer ordre.» (Jordi Puntí)
«La prosa cancelleresca de Garrigasait, clarivident i clara, plàstica i elàstica, fa discórrer les raons sense esforç: com l?anguila dins l?aigua.» (Maria Cabrera)
«El llibre és una festa per a l?intel·lecte i demostra que l?assaig pot ser perfectament una obra d?art.» (Sam Abrams)
El primer assaig de Raül Garrigasait, publicat inicialment el 2012, ara en una nova edició.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any i el Premi Setè Cel. Després ha publicat els assajos El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira i País barroc. Amb un peu en el món de la reflexió abstracta i l?altre en el gust d?explicar històries, ha anat aprofitant elements d?una llarga tradició per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

La ira es la manera más fuerte y segura de decir no. Surge de la preocupación intensa por algo, de una forma concreta de entender el mundo o de la identificación con alguien. También es
la pasión más vehemente: es como un alzamien­to de todas nuestras potencialidades físicas y morales.
La ira nos lleva con mucha más frecuencia a un simulacro de agresión que a una agresión real, aunque no hayamos llevado a cabo ningún ejercicio estoico. Es un aviso del cuerpo que nos ilustra sobre el funcionamiento del mundo. La ira nos puede desquiciar y fortalecer, nos puede librar de vivir una vida sumisa o de repetir una versión rebajada de las vidas de los demás. Pero la bestia nunca se puede dominar del todo. La tenemos siempre muy cerca, en la cueva, medio dormida. Hemos de bajar con frecuencia, para presentarle nuestros respetos, y tener confianza. La serie «Pecados capitales» pretende ofrecer una visión fresca y rigurosa de cada «pecado» de la mano de nuevas voces del ensayo.

La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món
o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals.
La ira ens porta molt més sovint a un simulacre d'agressió que no pas a una agressió real, encara que no hàgim fet cap exercici estoic. És un avís del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del món. La ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres. Però la bèstia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt a prop, a la cova, mig adormida; hi hem de baixar tot sovint per presentar-li els nostres respectes.

En la història de la creació artística hi ha un moment en què tot trontolla: la burgesia xoca amb els marginats, els ideals moderns lluiten contra l?atracció del primitivisme, i la violència, l?Estat i els diners assetgen la llibertat. Entre nosaltres, aquest moment està indissolublement lligat al pintor i escriptor Santiago Rusiñol. Burgès i bohemi, exquisit i populatxer, amb un peu a Barcelona i l?altre a París, Rusiñol va encarnar com ben pocs la figura de l?artista modern i conflictiu. Aquest llibre s?endinsa amb audàcia en el seu món, estirant els fils de la pintura, la música, la literatura i la política, i a partir d?un temps i un lloc concrets presenta una visió brillant de la modernitat artística.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha publicat El gos cosmopolita i dos espècimens més, un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, i la novel?la Els estranys, distingida amb el Premi Llibreter i el Premi Òmnium a la Millor Novel?la en Llengua Catalana de l?Any. Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres. La seva obra, tensa i original, gira al voltant dels ídols de la modernitat.

L?any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l?Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l?única manera que li queda de mirar-se el món. L?amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s?acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.
Els estranys és una novel·la que es mou entre l?humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d?escenes d?una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l?estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha publicat El gos cosmopolita i dos espècimens més, un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, la novel·la Els estranys, distingida amb el Premi Llibreter i el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any, i El fugitiu que no se?n va. Santiago Rusiñol i la modernitat. Ha traduït Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk, entre altres. La seva obra, tensa i original, gira al voltant dels ídols de la modernitat.