“Tot el que necessites menjar en un sol plat. Un mètode pràctic i deliciós per a una alimentació equilibrada”.
El mètode del plat és una tècnica que utilitza el plat com a eina de mesura per garantir una alimentació sana i equilibrada, d’una manera pràctica i senzilla. Aquest sistema assegura que els nostres àpats continguin sempre una representació adequada de verdures i hortalisses, farinacis i aliments proteics sense haver de pesar-los, només tenint en compte les necessitats de qui els ha de menjar i disposant-los en un plat abans de cuinar-los. ¡Gaudir del menjar i mantenir una alimentació saludable és possible!

¿Sabías que las alubias negras contienen un 50% más de hierro que un filete, que los garbanzos aportan tanto ácido fólico como las espinacas o que la primera espuma que hizo Ferran Adrià fue de legumbres?
Las legumbres son una fuente de nutrientes casi infinita y aportan grandes beneficios para la salud. La cocina de las legumbres contiene 200 recetas muy variadas, entre las que encontramos guisos, ensaladas, aperitivos, hamburguesas y albóndigas, pan, repostería, postres, pasta, fritas, como relleno, en batidos y salsas, en crema?

Poques coses hi ha tan màgiques com un simple grill de clementina. Algú es pot imaginar una llaminadura, que alhora és un refresc, dolç i àcid, molt aromàtic, i a sobre presentat sota un embolcall de fina cel·lulosa que provoca un efecte d’explosió a la boca? I, a més a més, és del tot natural i beneficiós per a l’organisme. Les possibilitats de la clementina a la cuina són molt àmplies i en tot tipus de receptes, des de la cuina casolana d’arrel tradicional fins a les creacions més agosarades de la cuina d’autor. Amb la carn, amb el peix, a les postres… els cítrics i, per descomptat, la clementina sempre ha estat un aliat perfecte del cuiner de casa nostra. Amb La clementina d’Alcanar a la cuina podreu descobrir com el cultiu dels cítrics —taronges i clementines, principalment— ha esdevingut una forma de vida i de riquesa d’aquesta vila en terra de cruïlla, fins constituir, tal com descriu el geògraf Pau Vila, una mostra més que evident del caràcter del pagès canareu i de la seva saviesa a l’hora de fer fruitar les pedres.