«Hace mucho tiempo; en realidad, fue un martes», un oso fue a su cueva para pasar el invierno durmiendo, como hacen los osos. Cuando se despertó, a principios de primavera, se encontró que los árboles habían desaparecido, la hierba había desaparecido, las flores habían desaparecido... y en su lugar había edificios, coches y vallas. Y su cueva estaba justo en medio de una fábrica.

Una faula molt divertida sobre el dret de ser com som (i no com els altres voldrien que fóssim).
«Fa molt de temps; de fet, va ser dimarts», un ós va anar cap a la seva cova per passar-hi tots els mesos d’hivern dormint, com fan sempre els óssos. I quan es va despertar, a començament de la primavera, es va trobar que els arbres havien desaparegut, l’herba havia desaparegut, les flors havien desaparegut... i al seu lloc hi havia edificis, i cotxes, i tanques. Resulta que la seva cova estava just enmig d’una fàbrica. I en aquell moment va aparèixer el capatàs i li va dir: «Ep, tu, a treballar». «Però, és que no treballo aquí –va dir l’ós–. Jo sóc un ós.» I l’home es va petar de riure: «Ves quina excusa per no anar a treballar! Tu el que ets és un gamarús que no s’ha afaitat i que duu un abric de pells». Per sort, aquest ós era molt tossut... i, sobretot, no era un gamarús!

INFANTIL JUVENIL CASTELLANO