Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d?aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d?altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l?estonià, etc.).
La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d?això s?ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l?ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s?observen casos de castellanoparlants d?origen que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s?hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma.
En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l?actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l?àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.

Datat el 1967 i inèdit fins al moment actual, Poema dit de la Redempció és una obra de Jaume Fuster que, entesa en el seu context, és un llibre de joventut, si voleu, però tota una troballa que permet conèixer el primer contacte amb el món personal i intel·lectual de l’escriptor. Un manuscrit que parla d’un noi de la postguerra, dels seus orígens familiars d’arrels pageses, dels amors, desamors i els records d’infantesa, de l’adolescència i la vida a la Barcelona de barri de la dècada de 1960, aquella dels desoris polítics, tan pecaminosos i sòrdids «al caliu de la ginebra» com atractius pel goig del «jazz, / provar la sort del pòquer / i fumar en pipa». Aquell espai que pocs anys després es convertiria en l’escenari principal de les seves novel·les on va fer tota una crònica de la societat que l’envoltava. I cal no oblidar tampoc dins del poema certa crítica social a un determinat sector pseudointel·lectual «gran, etern i doctoral» i la voluntat explícita de dedicar-se ben aviat a l’art d’ajuntar paraules: «i perdo nits / la ploma als dits».
Del pròleg, «Jaume Fuster, contra l'oblit», d'Àlex Martín Escribà.

¿Tenemos los seres humanos la facultad de tomar nuestras propias decisiones? De Spinoza a Schopenhauer, de Marx a Nietsche, la historia del pensamiento es también la historia de este eterno debate sobre la existencia o no de un libre albedrío. Un debate presente también en campos tan diversos como el derecho, la religión o la ciencia. Se hacía necesaria una reflexión desde una disciplina innovadora, como es la neurociencia, realizada además por uno de los más prestigiosos neurocientíficos, el profesor Joaquín Fuster, cuyas investigaciones a lo largo de las cinco últimas décadas han hecho aportaciones trascendentales a nuestro conocimiento de las estructuras neurales subyacentes a la cognición y la conducta.
 
Esta obra recoge sus investigaciones sobre si tenemos libre albedrío. Partiendo de su obra seminal sobre las funciones de la corteza prefrontal en la toma de decisiones, la planificación, la creatividad, la memoria de trabajo y el lenguaje, el profesor Fuster sostiene que el albedrío o la libertad para escoger entre alternativas es una función de la corteza cerebral, bajo control prefrontal, en su interacción recíproca con el entorno. Por tanto, la libertad es inseparable de esta relación circular.
 
Cerebro y libertad es una fascinante investigación sobre los cimientos cerebrales de nuestra capacidad para elegir entre diferentes opciones y poner libremente en práctica planes creativos para alcanzar determinado objetivo

Nuestro recorrido durará 12 semanas
No hay ningún libro, por mágico que sea, que pueda cambiar la vida de nadie. Éste tampoco. Pero sí puede ayudar, si cae en manos receptivas, a cambiar algunos aspectos de la vida, mejorar facetas desfavorables de la personalidad o del comportamiento y acompañar en la adaptación a una sociedad como la nuestra.
A través de 84 aforismos, los autores te ofrecen la información necesaria para que seas capaz de enfrentarte a las dificultades que la vida te plantea y responsabilizarte de ti mismo. Para ello se plantean situaciones vitales a modo de ejemplo y las explicaciones posteriores que nos ofrece la psicología moderna.
En este programa de 12 semanas, aprenderás sobre conducta, sobre el propio cuerpo, sobre tus emociones, sobre pensamientos, sobre habilidades, sobre relaciones y, finalmente, sobre el desarrollo personal.
Vivir feliz no es tan difícil como nos puede parecer, sólo se necesitan 10 minutos al día y nuestro compromiso.