En un món de terribles passions, sobretot econòmiques, Eduard Girbal Jaume ens explica la història del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot la de la seva dona, la Custòdia, dita la Pere Llarga, «una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida» que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors, i que es veu abocada, per mor de la relació amb els homes, a una solitud molt diferent de la de la Mila de Víctor Català. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i això és una de les causes del seu ocultament. Es tracta d?una tragèdia amb totes les de la llei, però Girbal Jaume, amb un magnífic domini del llenguatge i del material narratiu, ens la fa passar com una obra de les més entretingudes i còmiques del seu moment. La visió del món de la pagesia, de l?antiga civilització catalana de les masies de muntanya, és tan dura com divertida. És alhora una tragèdia, una comèdia i una gran novel·la d?acció. Un terratrèmol de passions que no arriben a l?amor ni tan sols als desamors: un desastre tràgic que no pot deixar de resultar familiar a qualsevol lector que es fixi una mica en el material humà que l?envolta.
Admirat per Josep Pla com a mestre de la prosa, Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, va passar uns anys de la seva joventut a Alacant i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu. Entre el 1912 i el 1914 va freqüentar un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, i en aquells anys del triomf del Noucentisme es va posar a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923).

Aquest volum aplega tots els relats que fins avui dia coneixem d?Eduard Girbal Jaume, autor que vam poder llegir fa uns anys per mitjà de la reedició de la seva trilogia novel·lística (Oratjol de la Serra, L?estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg). Aquesta vegada, amb uns relats escrits entre el 1920 i el 1933, Girbal ens presenta una cara urbana que ens permet passejar per la Barcelona del canvi del segle XIX al XX, dels tramvies de sang, dels nuclis espiritistes i dels animals al carrer; per la de la segona dècada del segle XX, amb el món obrer, les vagues i la murrieria, i per la Barcelona d?una mica més endavant, dels empresaris i les penyes de valents i orelladrets. També tornem a l?agre de la terra amb uns contes fantàstics que podríem situar al mateix entorn de les seves grans novel·les. Entre els personatges femenins trobarem dones treballadores pioneres obrint-se camí en un món hostil, bruixes, cantants d?opereta...; entre els masculins, obrers immigrants, fills de casa bona, inspectors d?educació... Altra vegada podrem atalaiar alguna escena forta que devia ser àvidament llegida i tot seguit irremissiblement censurada pels llepafils, com ara la juguera carnal entre dues mossetes entre bardisses, i moltes sorpreses més.
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és, va passar uns anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l?extrem sud, i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es va llançar a participar als Jocs Florals. Entre el 1912 i el 1914 va freqüentar un poblet de muntanya, perdut i de mala mort, situat entre el Solsonès i la Segarra, i en aquells anys de triomf del noucentisme, es va posar a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923). Josep Pla afirma que «Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura... La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera és portada amb la punta de l?espasa amb una minuciositat perfecta».

L’estrella amb cua és una obra genial de concepció i realització. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i de formes de paraules. Josep Pla afirma que «Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura… La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en un cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera és portada amb la punta de l’espasa amb una minuciositat perfecta».

Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d'una població (o gairebé) de l'agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L'agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel·lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l'hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d'instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l'art.» «Deixant-se anar a la sanitat d'aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l'esperança, tal com el visitant que surt d'un manicomi o d'un hospital i s'amara de sol, d'aire, de glatits de vida ?viva? i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d'escriptor i l'altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que ho són de llei.»
Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¸va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l?extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s?instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort? i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L?estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s?assegura el bitllet per a la posteritat.
Josep Pla afirma que ?Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura? La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l?espasa amb una minuciositat perfecta?.

Admirat per Josep Pla com a mestre de la prosa, Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 - Barcelona, 1947) va publicar La tragèdia de cal Pere Llarg el 1923, i la situa al mateix escenari de L'estrella amb cua (1919, reeditada el 2005 en aquesta mateixa col•lecció). En un món de terribles passions, sobretot econòmiques, Girbal Jaume ens explica la història del Peret de cal Pere Llarg, de tràgic i ridícul destí, i sobretot la de la seva dona, la Custòdia, dita la Pere Llarga, "una qualsevol, una ximple acabada, una cabra boja, una pollina guita, una rauxosa grollera i desvergonyida, una fatxendera imbècila, una dessabrida estúpida" que els únics personatges que pot arribar a enamorar són els lectors, i que es veu abocada, per mor de la relació amb els homes, a una solitud molt diferent de la de la Mila de Víctor Català. En el seu moment la novel•la es va considerar escandalosa i això és una de les causes del seu ocultament.

Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¿va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l’extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s’instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort... i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L’estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s’assegura el bitllet per a la posteritat. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules.