L'aportació de Domènec Guansé en el camp de la crítica és fonamental per explicar el sentit i la funció de la novel·la catalana dels anys vint i trenta. L'autor és un dels agents més destacats del nou sistema literari posterior al noucentisme, gràcies a la seva activitat des de tribunes capdavanteres com la Revista de Catalunya, La Publicitat o La Rambla. El seguiment de la dinàmica literària permet a Guansé traçar una vasta i completa evolució de la narrativa autòctona, per la qual circulen els noms més destacats, com Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Josep Pla, Maria Teresa Vernet, Miquel Llor o Aurora Bertrana, entre d'altres. Però a més, el tarragoní es fa ressò d'altres formes prosístiques en voga -biografies o llibres de viatges- i reflexiona amb perspicàcia sobre aspectes diversos de la vida editorial. Panorama crític de la narrativa catalana d'entre-guerres presenta una selecció rellevant d'aquesta producció escrita entre 1920 i 1936, i ofereix al lector el retrat efervescent d'una etapa cultural decisiva del segle xx. La present edició és a cura d'Antoni Isarch, professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i autor de la mono-grafia El batec de l'època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936) (2021).

Retrats de l’exili aplega els articles que Domènec Guansé, després de l’ensulsiada del 1939, va publicar a les revistes de la diàspora sobre alguns dels noms més destacats de la intel·lectualitat catalana, com ara Josep Carner, Víctor Català, Pompeu Fabra, Isidre Nonell, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Francesc Trabal, Jaume Vicens i Vives o Margarida Xirgu, entre molts d’altres. Aquest llibre recupera les peces periodístiques originals, escrites a l’exili, i constitueix, doncs, un autèntic diccionari de les autoritats representatives de la cultura catalana en la seva primera versió, fins ara inèdita.