Una cinquentena d'espectadors de teatre de 25 països van ser convidats, amb motiu del I Congrés Internacional d?Espectadors de Teatre organitzat per Àfora Focus del 24 i el 26 d?octubre de 2022 al Teatre Romea de Barcelona a redactar i consensuar un manifest dels espectadors de teatre que recollís les seves necessitats, els seus neguits, les seves declaracions i els seus desitjos respecte del seu rol en el futur de les arts escèniques. El text resultant, en format de Manifest, va ser llegit pel mateix grup d'espectadors com a cloenda del Congrés.

Sexe Fora de norma (gelats) ens acosta les tretze històries finalistes del Premi de Literatura Eròtica Feminista. Relats que ens parlen d?una sexualitat diversa i inclusiva, allunyada dels estereotips marcats per la pornografia i pel sexe fal·locèntric. A més, com a novetat, enguany totes les històries responen a un mateix marc temàtic: sexe sense penetració.
Així, trobem peces literàries que tracten temes com el consentiment, l?onanisme, el no binarisme, el descobriment de la sexualitat, l?acceptació del propi cos, la comunicació amb la parella, els jocs sexuals, les fantasies o la solitud buscada, tot des d?una perspectiva feminista, oberta i integradora.

La història del teatre representat a l’Arboç és constituïda, majoritàriament, per l’activitat de l’Elenc Artístic Arbocenc, que ha estat i segueix essent el grup més actiu de la vila. Aquest llibre compila l’estudi de tot el teatre fet (i documentat) a l’Arboç, des dels seus inicis (1770) fins a l’actualitat (2020).

CATÁLOGO DE LA EXPOSICIÓN
TOSQUELLES. COMO UNA MÁQUINA DE COSER EN UN CAMPO DE TRIGO,
MNCARS, MADRID, DEL 27 DE SEPTIEMBRE DE 2022 AL 27 DE MARZO DE 2023
Comisarios: Carles Guerra y Joana Masó
Francesc Tosquelles (1912-1994) fue un psiquiatra republicano exiliado en Francia, donde llevó a cabo una práctica transformadora en el ámbito de la salud mental y las instituciones psiquiátricas. Partidario de la interacción de los internos con el personal médico y los cuidadores, y de la relación con las gentes del entorno rural de la Lozère, fomentó la vida y el trabajo en común dentro de la dinámica terapéutica. En el hospital de Saint-Alban confluyeron la psiquiatría de vanguardia, el antifascismo y unas prácticas culturales, entre ellas lo que se ha conocido como art brut, que traspasaron los muros de la institución.
Convencido del carácter intrínsecamente humano de la locura, Tosquelles reivindicó la extranjería de la lengua y una forma de hablar desbarrada. Vio en el encuentro fortuito -como una máquina de coser en un campo de trigo- un principio para comprender mejor nuestro vínculo con los otros y con los lugares, así como una forma de cuidados basada en la capacidad humana de superar la adversidad.

Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l?entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l?hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d?avantguarda, l?antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s?ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l?estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta ?com una màquina de cosir en un camp de blat? un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l?adversitat. El catàleg recull assaigs de Mireille Berton, Christophe Boulanger, Kaira M. Cabañas, Éric Fssin, Savine Faupin, Carles Guerra, Jean Khalfa, Rapgaël Koenig, Sarah Lombardi, Josée Manenti, Joana Masó, Julien Michel, Paul B. Preciado, Alejandra Riera, Valérie Rousseau, Mireia Sallarès i Annabelle Ténèze, a més de documentació gràfica i la reproducció d?una selecció de les obres exposades, en color.

Les recents publicacions de Daniel Recasens (2017) i de Joan Veny (2015) han tornat a posar en el centre de la discussió científica una de les particularitats del català dins de les llengües romàniques: la inversió vocàlica de la sèrie palatal en posició tònica. És la qüestió fonològica del català més estudiada pels romanistes, però, malgrat això, encara no s'ha arribat a una explicació satisfactòria, a pesar del paper central que juga per a entendre la fesomia del català actual i l'existència de dialectes orientals i occidentals. Per això el meu objectiu és, ara i ací, en honor del professor i historiador de la llengua Antoni Ferrando, qui em cedí l'assignatura d'Història de la Llengua del País Valencià-I fa ara quaranta anys, intentar aportar-ne una nova explicació sistemàtica a la llum de l'evolució de les altres llengües romàniques i la història de la nostra llengua, explicació que assage ja fa més de vint anys, que potser ja està prou madura per a presentar als ulls crítics dels col·legues.

Dotze relats eròtics seleccionats des d'una perspectiva femenista per abarcar tots els gustos del plaer i de l'erotisme. Des d?una perspectiva feminista, defugim els estereotips i rebutgem el discurs únic i indiscutible de com i per a qui ha de ser el plaer, el sexe i l?erotisme. Oferim una literatura eròtica fora de norma però normal en un recull de relats eròtics que respon a la diversitat de la sexualitat i de l?erotisme de la societat. Aquestes dotze peces literàries tracten temes com el consentiment, l?onanisme, l?intercanvi de parelles, l?ambigüitat de gènere, la llibertat individual, l?exploració, el consentiment, l?aventura o el redescobriment de la teva parella de tota la vida.
Eludim el sexe fal·locèntric del porno, ens apropem a històries més reals i més afins a la realitat amb personatges que captiven per les seves aspiracions, desitjos, somnis i ambicions.

L’Himnari dels fidels, inspirat en la pràctica de l’Església catòlica d’Anglaterra, consistí en fulls publicats a partir de Pasqua de 1950. Volgué ser ressò fidel del llenguatge i del pensament litúrgic i bíblic que emmarca cada període litúrgic, i tingué un èxit extraordinari (en total se’n difongueren més de mig milió d’exemplars). En la seva totalitat el text era del pare Hildebrand Miret i la música del pare Ireneu Segarra (llevat de dues melodies, del pare Gregori Estrada). Fou editat en llibre el 1959 i conegué dues edicions més, a part les dues corresponents als acompanyaments. La qualitat de la seva espiritualitat l’ha fet entrar amb naturalitat en la reforma litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II i manté tota la seva vigència al cap de setanta anys.