Este no es el clásico libro de historia sobre la Cataluña de los años treinta, en el que se destaca la idílica y sin tacha hegemonía que ejerció, entre 1931 y 1936, la Esquerra Republicana de Catalunya en la política y en la administración autónoma de Cataluña. Tampoco quiere pasar de puntillas por el periodo 1934-1936, en el que la autonomía de Cataluña, aunque suspendida por los hechos revolucionarios del 6 de octubre de 1934, estuvo gobernada y administrada por un conglomerado de militares, republicanos radicales, regionalistas y seguidores de Gil Robles. Y ni mucho menos pretende dar carta de certificación al archiconocido relato de los publicistas y memorialistas de la CNT, que se esforzaron, durante los años de oposición al franquismo, en mitificar una supuesta revolución obrera y antiestatista acaecida en el verano de 1936. Las páginas de este libro muestran y exponen las luchas internas que tuvieron lugar en el seno de la Esquerra por controlar la administración pública, tanto la central como la autónoma en Cataluña. No solo eso, sino también las rabias y frustraciones de republicanos, socialistas, comunistas y separatistas anti-ERC que quedaron fuera del reparto de cargos y empleos públicos de la reinventada, por el Estatuto de autonomía de 1932, Generalitat de Cataluña. Acusaciones de enchufismo, malversación de fondos públicos, prevaricaciones que salieron a la luz de los editoriales del momento como muestra de la lucha por la administración de la Generalitat republicana.
David Martínez Fiol (Barcelona, 1962), profesor asociado de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y profesor colaborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Especialista en Primera Guerra Mundial es autor de los libros El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918); Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918); y junto a Joan Esculies de 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial; y 1917. El año en que España pudo cambiar, publicada esta última en Editorial Renacimiento. También ha publicado, fruto de su tesis doctoral sobre la vertebración de la administración pública autónoma catalana y la organización política y sindical de sus funcionarios, las siguientes obras: Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939); Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939); y Daniel Domingo Montserrat (1900-1968): entre el marxismo y el nacionalismo radical. Finalmente, su tercer ámbito de estudio, los hechos de la Semana Trágica en Barcelona y en Cataluña, ha dado lugar a la publicación de: La Setmana Tràgica; y La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España. Ha colaborado con artículos y reseñas en las siguientes publicaciones: Historia y Política, Hispania Nova, Studia Storica, Memoria i Ricerca, Historiar, Historia Contemporánea, Historia 16, Bulletin d?Histoire Contemporaine de l?Espagne, Historia Social, L?Avenç, Recerques o Afers.

Les planes que ocupen aquest estudi analitzen els projectes de sindicació i associació corporativa dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1931-1939. Tanmateix, no se'ls analitza com a subjectes passius a remolc dels esdeveniments polítics, sinó com a elements actius de la política catalana dels anys trenta. Per tant, es parteix de la idea motor que la major part de la classe política catalana del període republicà formava part de la funció pública, tant local com regional, com de l'administració central de l'estat. Això implicà un enorme protagonisme del funcionariat en tots els processos de canvi i de transformació política, social, econòmica i cultural que s'esdevingueren a Catalunya durant la II República. Aquesta idea s'analitza a través de l'estudi de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), entitat que existí entre el 1933 i el 1939, i del seu precedent, l'Associació Cultura i Esport-Generalitat de Catalunya (ACE-GC), que desenvolupà la seva activitat entre el 1930 i el 1933. En aquest sentit, també s'aborda la lluita que la CNT i la UGT portaren a terme, sobretot a partir de 1936, per fer-se amb el control polític i sindical de l'AFGC i així dominar l'espai socioprofessional dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya.

El llibre analitza com es configurà i construí l’autogovern de la Catalunya dels anys trenta del segle XX. No hi tracta la Generalitat republicana des d’una perspectiva estricta d’història política, sinó que es té en compte les aspiracions d’aquells personatges que la van ajudar a construir i funcionar: els empleats públics.

Estudi sobre la trajectòria política i socioprofessional de Daniel Domingo Montserrat que va moure’s en cercles separatistes, republicans, marxistes i fins i tot anarcosindicalistes. A la vegada, la seva experiència intel·lectual evidencia les relacions que el comunisme i el separatisme català van establir amb algunes de les avantguardes culturals de les dues postguerres mundials: el surrealisme i l’existencialisme.