Dels aventis d’un grup d’adolescents a la perifèria d’una ciutat de la Catalunya interior als anys vuitanta a la supervivència en un paisatge distòpic que ha perdut re-ferències i topònims, passant per les lluites de la cultura underground i les penalitats d’un grup de refugiats, les quatre aventures, o moviments –en sentit literal– de Traça un perímetre, parlen de l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus pro-tagonistes o narradors, aquests quatre relats mostren un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries –que són les nostres. El conjunt de personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Mar-tínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.

És un estiu xafogós i, a falta de res millor a fer, Fabre, professor substitut de socials, es proposa
reconstruir la història d'una fotografia en blanc i negre trobada entre les pàgines d'un llibre. A l'anvers, una colla
de gent endiumenjada i un home amb una x vermella guixada a la cara. Al revers, una sola indicació: «Sarmenta, 1956».
Sarmenta és un lloc imprecís del mapa, una ciutat que es mou a un ritme diferent de la resta i que canvia de posició
uns quants metres cada cinquanta anys, però té dues línies de tren que la connecten amb Barcelona. Josep Pla va definir-
la com «una de les més nobles i antigues poblacions» del país, tot i ser, tant abans com ara, un munt de ciment i pols
envoltat de polígons, boscos ressecs, barris perifèrics i solars pelats. Amb Berta S. Miravent, l'estupefaent locutora
del programa nocturn de la ràdio local, Fabre anirà seguint el rastre d'un boxejador amateur desaparegut i d'un
trompetista oblidat. Qui va marcar qui amb una creu?

La calidad profesional de un proyecto de investigación conlleva ineludiblemente un proceso de diseño y utilización de algún instrumento para la obtención de información como puede ser el cuestionario. Las continuas decisiones que se han de tomar para crear un cuestionario y analizar las respuestas necesitan la orientación básica metodológica que aporta este libro. Los diversos capítulos guían fácilmente a aquella persona que se debe preocupar por diseñar y utilizar un cuestionario en el marco de una investigación socioeducativa. Las explicaiones que se ofrecen están pensadas para el alumnado o el profesional que no es especialista en metodología. Las prácticas que se presentan, con las respuestas incluidas, ofrecen la posibilidad de comprender mejor los contenidos que se van desarrollado y así afianzar el aprendizaje de los pasos más técnicos que supone la utilización de un cuestionario.