Resseguir i analitzar la genealogia i els models de les obres literàries, o rastrejar les seves relacions amb altres textos, són enfocaments d'estudi productius que permeten conèixer aspectes fonamentals de la comunicació literària entre èpoques, entre cultures, entre autors i entre obres. L'objectiu del present volum és plantejar l'estudi de les relacions hipertextuals en algunes de les principals literatures occidentals en el període de 1900 a 1939. La varietat dels estudis ha fet possible traure a la llum un ampli ventall d'usos i de funcions de la re-escriptura: des de la traducció com a reescriptura, en principi, purament formal, però amb inevitables implicacions semàntiques, fins a la imitació estilística, passant per les reescriptures amb un valor cultural i identitari, la intermodalitat de la relació entre pintura i literatura, les transformacions bidireccionals, la transvaloració entre hipotext i hipertext o l'ús dels heterònims com a espais de reescriptura, entre d'altres.

Aquest llibre estudia les relacions que l'obra de Pere Calders estableix amb la literatura de tradició fantàstica, amb la intenció de trobar una de les principals claus de volta de l'escriptura caldersiana. L'anàlisi dels tòpics procedents de gèneres literaris caracteritzats per l'ús d'elements sobrenaturals centra l'estudi i permet demostrar que el reciclatge de tòpics literaris en l'obra de Calders respon a una explícita intenció paròdica, coherent amb el caràcter irònic de la producció de l'autor.