Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres maneres de ser i de fer, les revolucions individuals necessàries per arreglar el món i les actituds dels que s’arremanguen per fer-ho possible. Capdevila està convençut que la nostra missió principal és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels acabats, els educadors vocacionals, les infermeres que entenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes pencaires que treballen per mantenir viva la il·lusió de tirar endavant.

El libro reúne once entrevistas a profesionales del mundo de la educación (pedagogos, psicólogos, educadores, filósofos): CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila cree que educar es apasionante y hablar de ello también, desde la experiencia y desde la reflexión. El humor y la responsabilidad no son incompatibles en este ámbito, y todo lo que pueda infundir confianza y alegría entre todos los agentes implicados contribuye a crear un tejido de complicidades imprescindible en la tarea de educar. Estas conversaciones son una invitación al debate. Cada uno de los participantes en este libro habla desde experiencias y visiones muy distintas pero con una sola vocación: la ambición de llegar a hacer bien las cosas en las aulas, en la calle y en casa. Este libro quiere acompañar a las familias y a los maestros, y aprender juntos a educar con convicción y optimismo.

Recull d’onze entrevistes a personalitats del món de l’educació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de l’experiència i des de la reflexió. L’humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca d’educar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.

Recull d’onze entrevistes a pensadors contemporanis: ZYGMUNT BAUMAN, JOHN GRAY, ÁGNES HELLER, ALAIN TOURAINE, JUDITH BUTLER, SASKIA SASSEN, JEREMY RIFKIN, SEYLA BENHABIB, RICHARD SENNETT, TZVETAN TODOROV i GEORGE STEINER. Cadascúun des de la seva disciplina de coneixement i des de la seva trajectòria vital, tots els intel·lectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. Hi ha alguns temes recurrents: l’educació, el paper de la filosofia, les creences i les religions, l’impacte de la crisi econòmica, les desigualtats i la pobresa, el potencial de les dones en un nou ordre social, el paper de l’esquerra i la necessitat d’una nova política, Europa en el context global... És un llibre que ens permet introduir-nos als universos d’aquests pensadors i ens ajuda a entendre el món d’avui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari Ara.

Antologia de 10 anys de disbarats. Inclou CD. 2a edició.

Ana i Teresa estan dolgudes: David només ha convidat a Elena a la seva festa d'aniversari... I això provoca que les tres tinguin una bona baralla!
Però el que no saben les nenes és que Avorrida té altres plans per a elles; les enviarà a la gran final d'Aquí, tot val, el concurs més atrevit del món. Allí, les tres s'adonaran que és important dialogar i fer les paus...

A les Bessones els encanta banyar-se i jugar en la banyera. A més, sovint la seva mare els diu que són com tres gotes d'aigua. Però el que mai haguessin imaginat és que Avorrida les convertís en... tres autèntiques gotes d'aigua! Ni tampoc que les fes caure sobre Terra Seca, un lloc que sofreix una gran sequera... Les Bessones hauran d'idear un pla per aconseguir que hi hagi aigua per totes i que sapiguem usar-la bé...

Ana, Teresa i Elena veuen un documental en televisió que parla de la necessitat de conservar el planeta i que han de practicar-se les Tres Erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Així que les Tres Bessones decideixen convertir-se en heroïnes per salvar el planeta. El primer que fan és fabricar-se una capa cadascuna i... ja són Les Tres *Supererres! Després llancen al contenidor de paper tots els seus llibres i l'enciclopèdia dels seus pares: pensen que així salvaran molts arbres. La Bruixa Avorrida ho veu i decideix convertir a les tres Bessones en tres contenidors de reciclatge! Les tres germanes viuran una sèrie d'aventures i comprendran que abans de reciclar es poden fer moltes coses per salvar el planeta, sobretot reutilitzar i reduir.

En aquest conte, Ana, Teresa i Elena viuen la història de Mohamed com si fos una aventura. Els seus pares, immigrants, van arribar en pastera de madrugada.la Bruixota Avorrida no ho troba tan divertit i decideix que Les Tres Bessones comprovin quines significa ser diferents entre els iguals. Les Tres Bessones van a parar a un planeta estranyíssim: una bola de formatge. Allí viuran en la seva pròpia pell com es tracta a les persones forasteres. Les tres germanes intenten explicar-se i avisar als extraterrestres que si continuen menjant-se la bola de formatge on viuen es quedaran sense planeta. Però no les deixen parlar, no tenen dret a fer-ho perquè no tenen els papers en regla. Ana, Teresa i Elena tornen a l'escola i a partir de llavors entenen que no és tan fàcil ser diferent com el seu company Mohamed, o Marina, que va en cadira de rodes.