En un principi les pàgines d?aquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-m?ho vaig començar a enfilar els meus primers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressions ?categorials o anecdòtiques? que han conformat, al llarg dels anys, la meva existència. Algunes d?aquestes evocacions poden resultar poc interessants al lector d?avui, però crec que mereixen ser consignades per salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòria col·lectiva. He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes en quasi tots els nivells de l?ensenyament, però m?he dedicat sobretot al que ha sigut, des de l?adolescència, una claríssima vocació: la filologia. He preparat edicions crítiques d?obres de grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que m?han permès tractar personalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Coromines i Martí de Riquer. He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms més destacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga... N?he après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment.
A punt d?entrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerari professional, he provat de refer el tortuós camí de la vida, resseguint ?com en Polzet? les molles de pa que no s?han menjat els ocells de l?oblit.
Narcís Garolera (Vic, 1949) és doctor en filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. S?ha especialitzat en l?estudi de la figura i l?obra de Jacint Verdaguer. N?ha publicat una biografia, dos volums d?estudis i una trentena d?edicions, crítiques i de divulgació. És responsable de l?edició crítica de l?obra completa de Josep Maria de Sagarra, de qui ha publicat també dos volums d?articles periodístics.
És autor d?una edició revisada d?El quadern gris, de Josep Pla, i de dos volums memorialístics de Carles Fages de Climent. Ha publicat, també, escrits inèdits de Joan Maragall, Caterina Albert i altres escriptors catalans. La seva darrera aportació ha estat l?aplec, en volum, dels articles d?Agustí Calvet ?Gaziel? al diari El Sol (1925-1930).

A la sombra de un castillo templario, a través de los túneles de una excavación minera, de una cueva maravillosa y recorriendo las amplias dehesas donde se cría el cerdo ibérico, un hombre con el agua al
cuello, junto a su hijo, intentarán crear una fiebre del oro para atraer huéspedes a su pensión.
Pepita, la primera novela en solitario de Pablo Carbonell, propone un viaje entre el humor surrealista y la dignidad humana. Una novela repleta de humor en la que el desfile de personajes ?un empresario de
la industria porcina, un vaquero a la búsqueda del secreto de la vida, un sacerdote codicioso, un árabe tras el tesoro de sus antepasados?, nos llevarán a la conclusión de que el único tesoro que alberga la tierra es el amor de la protagonista, Pepita, una mujer cuyo valor es no tener precio.
Una historia de codicia y romanticismo en el agreste escenario de un pueblo hundido por el cierre de una explotación minera.

«A mi me gusta la risa que mete el dedo en el ojo a conductas deplorables, disfruto la carcajada que asusta el poder, gozo con la que tiene humanidad y detesto la que hiere gratuitamente». Pablo Carbonell