La correspondencia entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) y el artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentación íntima excepcional que permite conocer la extensa e intensa relación de amistad y de colaboración entre dos de los grandes referentes de la vanguardia artística y literaria catalana de la segunda mitad del siglo XX. En diciembre de 1950, después de haber inaugurado su primera exposición individual en Barcelona, Antoni Tàpies se iba a París, becado por el Instituto Francés. El 15 de diciembre de 1950 escribía a su amigo Joan Brossa para explicarle sus primeras impresiones de la ciudad y comentarle cómo de importante era para él su amistad. Es la primera de las cartas que constituyen el epistolario entre los dos creadores formado por 32 documentos que van de 1950 a 1991. Las cartas son un rico testimonio de la fascinación por París, la atmósfera asfixiante del franquismo, el descubrimiento de la amistad y la admiración mutua en un momento clave de la evolución de la obra creativa del poeta y del pintor. Estimulados, entre otros, por el poeta y crítico brasileño João Cabral de Melo abandonan el neosurrealismo de Dau al Set y buscan un nuevo realismo crítico que conducirá a la poesía rasa y esencial de Brossa y al informalismo matérico de Tàpies. La crisis y el final de su colaboración en la revista Dau al Set, el éxito internacional del pintor o su fraternal huella creativa en libros de artista imprescindibles como Novel·la (1965) o Fregoli (1969) son algunos de los hechos que relata esta correspondencia, hasta ahora inédita en su totalidad, que cuenta con un riguroso estudio introductorio y una cuidadosa edición y anotación del crítico y ensayista Manuel Guerrero Brullet.

La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.