Šelomoh ben Reuben Bonafed (reino de Aragón, siglo xv) está considerado como uno de los últimos poetas hebreos en la Península Ibérica y el sello de toda una tradición literaria que se remonta a al-Andalus (ss. x-xii). Su obra es una de las más extensas de este periodo, y la mayor parte de la misma ha permanecido inédita hasta ahora. Este corpus textual se sitúa, desde el punto de vista literario y cultural, en la encrucijada de las tradiciones bajo medievales escritas en romance, hebreo y árabe, pero también se encuentra en la intersección entre el mundo judío, converso y cristiano de la primera mitad y mediados del siglo xv. La obra de Šelomoh Bonafed constituye, por tanto, una pieza clave para comprender la historia cultural y social de la baja edad media en la península ibérica. La presente edición va precedida de un estudio sobre la transmisión textual de su obra y su contextualización como cancionero de autor. También se incluye una traducción comentada al castellano que pretende ayudar a comprender y hacer accesible este corpus, más allá del campo específico de los estudiosos de la literatura hebrea, a los historiadores de las literaturas hispanas del siglo xv y a los medievalistas en general.

Mila creció a finales de los setenta en un barrio apartado y mal urbanizado, encajonado entre una autopista, un cementerio y un polígono industrial. Sus padres, payeses que cambiaron el tractor por la cadena de montaje, no la llevaban de vacaciones ni a cenar fuera, pero sí a ver a un curandero que un día le dijo que tenía un «don» que se iría manifestando. Ahora que espera un bebé, Mila intenta desentrañar su extrañeza, su perplejidad hacia los propios orígenes. Enhebrando recuerdos, mide ese mundo heredado, rememora sus tentativas de apertura a Barcelona y a París y se pregunta qué ha pervivido de todo eso en ella y qué transmitirá a su hija. Con una prosa de tintineo cristalino y un punzante sentido del humor que oscila entre la ternura y la mala leche, esta es una inusitada novela de frontera, el autorretrato de una mujer que encuentra su voz ?quizá aquel «don»? cuando decide ponerse a hablar.

Hi ha fronteres que sembla que només s?hagin d?obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d?altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre?n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida. La Mila, la narradora d?aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l?era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l?hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s?aniria manifestant amb el temps. Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l?estranyesa que l?ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d?aquell món heretat, rememora els seus assajos d?obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l?humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l?autoretrat d?una dona que troba la seva veu ?potser aquell do? i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar.

La deriva repressiva del poder espanyol contra el moviment independentista ha generat moltes formes imaginatives de resistència pacífica. També ha forjat alguns símbols nous, a vegades personificats en ciutadans anònims que responen com poden a la impotència de veure els seus líders empresonats o exiliats i tants companys de militància amenaçats. Un dels més importants és Joan BonaNit i la seva acció diària a la presó de Lledoners, que persisteix sense defalliment. Aquesta és la seva història.
«Cada clam a favor de la llibertat, cada nota dels vostres cants, cada llum que heu obert dels vostres mòbils per mostrar-nos que hi éreu presents, cada ?Bona nit? que ens heu fet arribar, ens ha fet més forts, ha fet que ens sentíssim lliures». Jordi Sànchez
«No us podeu imaginar com reconforta veure la llum dels vostres telèfons mòbils quan pugem a la segona planta, a la galeria de les cel·les, i ens diem adeu. És un moment molt bonic i ple de tendresa». Jordi Cuixart

En esta obra se ofrece al lector un muy completo estudio de los ADR y la Justicia del Futuro que se completa con concretas propuestas y medidas que eviten la judicialización de conflictos. Se inicia con un texto del Profesor Llamas Pombo que versa sobre el Convenio Arbitral como instrumento de prevención, resolución y solución de conflictos y concluye con otro del Profesor Mezzasoma sobre el acceso a la Justicia del consumidor, con una referencia especial al Ordenamiento italiano. Junto a estos dos maestros del Derecho (español e italiano, en ambos casos) se integran otros autores, como ellos, de singular prestigio. Siendo una obra de Derecho comparado (en ella se encontrará la respuesta a esta cuestión de los Ordenamientos mexicano, argentino y, fundamentalmente, italiano y español) la materia se aborda tanto desde un prisma general (con destacados estudios sobre la mediación y el arbitraje y sobre concretas cuestiones de ambos métodos) como más sectorial, con referencia la mediación familiar, laboral o deportiva, entre otras. Un denso capítulo se dedica a los ADR y el Derecho del Consumo con trabajos de cuatro profesores italianos y cuatro españoles que, de nuevo, afrontan tan interesante cuestión desde una consideración más amplia (Derecho aplicable a los contratos de consumo transfronterizos, sistemas de ADR en el ámbito europeo, ADR y cultura, ADR y Mercado digital o Entidades acreditadas para estas vías de resolución) o desde aspectos de los diferentes sectores de la contratación privada: contratación electrónica, banca o seguros. En todos los casos, con estudio pormenorizado de la normativa comunitaria, del Derecho interno de diferentes países (y, desde luego, del español) -en algún caso extraordinariamente reciente- y aportando siempre críticas, medidas y propuestas que habrán de tenerse en cuenta por los protagonistas: consumidores, contratantes, árbitros, mediadores, profesionales del derecho y estudiosos. Como se ha destacado de ella, esta obra es otra sobre métodos alternativos, pero no es una obra más: el prestigio de los autores, la solidez de la investigación, la forma de hacerse pública, la elección y selección de los temas tratados, el resultado final unitario garantiza que haya de considerarse como una obra de referencia y un rico material en el que el estudioso y el práctico encontrarán respuesta a sus inquietudes y dudas; en la que se aprenderá.

Examen de ingenios es un libro de semblanzas de escritores y artistas hispánicos que conoció, un magnífico compendio de anécdotas y reflexiones sobre algunas de las figuras más relevantes de la cultura del siglo XX. 

Un centenar de retratos literarios de artistas, ordenados según un orden cronológico que atiende a la época en la que los conoció, instantes singulares, vivencias personales del autor con escritores y artistas de cinco grupos generacionales: los de los años 1898, 1914, 1927, 1936 y 1950. Entre ellos, Azorín, Borges, Pío Baroja, Max Aub, Neruda, Joan Miró, Cortázar, Torrente Ballester, Delibes, Rulfo, Jorge Oteiza, Antonio López, Mario Vargas Llosa o Paco de Lucía.

Per què els llibres de text ja no són tan importants? Per què s'ha de relativitzar la importància dels deures? Per què cal educar en l'empatia? Per què l'educació ha d'estar per sobre de tots els governs?

La nova educació és el testimoni sincer i valuós d'un mestre d'avui.

«Cada nen és un univers. Tots són extraordinaris i no n'hi ha prou amb omplir-los el cap de dades, sinó que cal facilitar-los eines com a coneixement, empatia, sensibilitat i resiliència perquè puguin sortir enfortits de les situacions adverses. Han de saber que si es proposen alguna cosa i hi lluiten, poden aconseguir-ho, i que d'ells depèn que el món sigui un lloc millor.»
César Bona

César Bona, un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize, l'anomenat Premi Nobel dels professors, ens aclareix en aquest llibre que ser mestre no és acomodar els alumnes a uns plans d'estudi: tot educador s'ha d'adaptar al motor imparable i entusiasmat d'un nen. Cal motivar-los, estimular la seva creativitat i agullonar la seva curiositat; perquè ells no són només els adults de demà: són habitants del present.

En primera persona, César Bona relata anècdotes, ens explica els moments clau en la seva vida que el van convertir en el mestre que és en la actualitat, i ens mostra que la metodologia d'ensenyament més efectiva és implicar-se amb els alumnes. Perquè l'educador és un ésser privilegiat que pot impartir i compartir els seus coneixements en tribu.

Perquè una altra educació és possible.

La crítica ha dit...
«En César està obrint nous horitzons per als nens. Està creant líders del futur i els anima a portar les regnes per emprendre accions i canviar actituds -i pràctiques- en la societat.»
Jane Goodall

«Ensenya als alumnes com gaudir de la natura i dels animals, fer pel·lícules, jugar, imaginar i pensar en els altres. També els ensenya anglès, historia i matemàtiques, però el que ell considera bàsic és que siguin bones persones.»

Nativel Preciado, Tiempo

El nou llibre de César Bona ens convida a conèixer de primera mà alguns dels casos més meravellosos que estan succeint en l'àmbit educatiu, excel·lents exemples de que l'educació dels nostres fills, la manera d'ensenyar-los, es pot fer d'una altra manera i, el millor de tot: que funciona.

Hi ha escoles que estan canviant l'educació. No són a Finlàndia ni a Suècia, són aquí. Unes són rurals i altres públiques, algunes tenen alumnes d'infantil i de primària, altres, a més, de secundària, de batxillerat o d'FP, però totes són «escoles Changemarker» i estan preparades per liderar una autèntica transformació educativa.

César Bona ha viatjat a set ciutats i pobles seguint el camí d'algunes de les escoles que lluiten perquè cada nen i cada nena tingui l'oportunitat de convertir-se en un agent de canvi. Aquests centres compten amb alumnes motivats, mestres compromesos i pares còmplices. Escoles excel·lents des d'un punt de vista acadèmic, amb un projecte integral en el qual el respecte, la creativitat, la imaginació, el treball en equip, l'empatia, la interacció amb el barri i amb la societat són el millor camí per completar l'ensenyament de les assignatures tradicionals.

L'autor ha entrevistat a mestres, pares i alumnes i ens narra, amb una veu personal i propera, els projectes que estan duent a terme, el que han aconseguit i com tots nosaltres, sigui quina sigui la nostra edat, podem aportar-hi molt. No hem d'oblidar que els nens no són els adults del demà, són els habitants del present. Si reforcem la seva creativitat natural, la seva imaginació desbordant, i treballem l'empatia, la solidaritat i el respecte, poden canviar el món. No en el futur, sinó ara.

Perquè una nova educació no és un somni, és una realitat.

El estuche reúne sendas antologías de tres figuras señeras de la poesía española moderna, cada una de ellas con su voz particular e inconfundible: Jaime Gil de Biedma, Ángel González y José Manuel Caballero Bonald.