Behrouz Boochani va escriure a través de WhatsApp sobre les condicions en què vivia a la presó de Manus com a (no) refugiat, i també sobre com havia arribat fins allí. Després de donar forma a l'obra i traduir-la a l'anglès, Boochani i el seu traductor, Omid Tofighian, van guanyar els dos premis literaris més importants d'Austràlia, el Victorian Prize for Literature i el Victorian Premier's Prize for Nonfiction, a més del National Biography Award.
Boochani acumula premis com a periodista (com el guardó Anna Politkovskaya al periodisme) i és un reconegut defensor dels drets humans (amb premis com el Ronald Wilson o el Voltaire) i també se li ha reconegut "la seva contribució desinteressada i substancial al benestar dels refugiats".
Boochani és poeta, periodista i escriptor i també ha creat i produït diversos documentals. Va haver de fugir de l'Iran per la persecució del règim, a causa de la seva feina com a periodista i de la seva activitat cultural. El dia que van empresonar onze dels seus companys al febrer de 2013, ell no era a l'oficina, va aconseguir fugir i va començar un viatge cap a la llibertat que encara no ha acabat.
Amb aquest llibre denuncia i visibilitza una de les vergonyes més grans del primer món: no acollir als refugiats necessitats d'asil i empresonar-los.

En 2013 Behrouz Boochani fue detenido ilegalmente en la isla de Manus, un centro de detención de inmigrantes cerca de la costa de Australia. En la cárcel, donde ha pasado seis años, sin herramientas ni espacio para la creación, Boochani escribió heroicamente a través de WhatsApp este libro. Este libro trata sobre la violencia y las injusticias que se cometen en nuestro nombre con la excusa de la ley.