¿Qué nos dicen las imágenes televisivas? ¿Qué discursos hay detrás de los diversos formatos audiovisuales?

Un formato audiovisual es un conjunto de reglas capaces de generar una repetición narrativa. ¿Pero qué discursos hay detrás de estos formatos? ¿Cómo dialogan con otros lenguajes visuales? La imagen incesante plantea un recorrido a través de géneros tan diferentes como los concursos, los programas de vocación divulgativa, la telerrealidad, las películas y las series documentales, los talk shows o el contenido de las redes sociales para tratar de entender los debates y las fricciones que caracterizan las sociedades contemporáneas.

A partir de esta anatomía de los formatos audiovisuales se exploran cuestiones trascendentales como la comprensión del yo y del otro, las tensiones comunitarias en situaciones extremas, las desigualdades de género, las nuevas formas de trabajo en la cultura de la fama, el mito de la libertad de elección o las paradojas de la difusión cultural. En esta indagación se comprueba que los formatos viajan de un país a otro, de un medio a otro, estableciendo puentes por donde circulan los imaginarios de la cultura popular. En contra de la idea de que los formatos audiovisuales son volátiles y no merece la pena volver a verlos, este libro propone el ejercicio contrario: pensar en la imagen incesante para saber qué nos dice de nosotros mismos.

A caballo entre la mirada analítica y la vocación divulgativa, Jordi Balló y Mercè Oliva presentan un escenario que mezcla una alta consciencia filosófica con un sinfín de referencias que provienen de la cultura pop más espontánea y desenfadada, y afrontan todas estas preguntas con rigor ético y una firme precisión sociológica.

Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment?

Un format audiovisual és un conjunt de regles capaces de generar una repetició narrativa. Però quins discursos hi ha darrere aquests formats? Com dialoguen amb altres llenguatges visuals? La imatge incessant planteja un recorregut a través de gèneres tan diversos com els concursos, els programes de vocació divulgativa, la telerealitat, els films i les sèries documentals, els talk shows o els continguts de les xarxes socials per tal d’entendre els debats i les friccions que caracteritzen les societats contemporànies.

A partir d’aquesta anatomia dels formats audiovisuals s’exploren qüestions transcendentals com la comprensió del jo i de l’altre, les tensions comunitàries en situacions extremes, les desigualtats de gènere, les noves formes de treball en la cultura de la fama, el mite de la llibertat d’elecció o les paradoxes de la difusió cultural. En aquesta indagació es comprova que els formats viatgen d’un país a un altre, d’un mitjà a un altre, establint ponts per on circulen els imaginaris de la cultura popular. Contra la idea que els formats audiovisuals són volàtils i no val la pena tornar-los a mirar, aquest llibre proposa l’exercici contrari: pensar en la imatge incessant per saber què ens diu de nosaltres mateixos.

A cavall entre la mirada analítica i la vocació divulgativa, Jordi Balló i Mercè Oliva presenten un escenari que barreja una alta consciència filosòfica amb tot de referències que provenen de la cultura pop més espontània i desimbolta, i afronten totes aquestes preguntes amb rigor ètic i una ferma precisió sociològica.

L?atracció per la serialitat és una de les expressions més genuïnes de la narrativa contemporània. Retrobar familiarment els espais on ja hem estat, seguir les peripècies d?herois ja coneguts, descobrir les petites variacions d?una estructura dramàtica estable i reiterada, constitueix una forma de plaer receptiu que no impedeix noves i inesperades descobertes per part dels creadors. Amb el mateix gust interdisciplinari que va marcar La llavor immortal, Jordi Balló i Xavier Pérez construeixen una suggestiva topografia de situacions narratives que, encarnades en tota mena de formats, poètiques i estils, han alimentat l?imaginari de la ficció serial al llarg dels temps.Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i director d?exposicions del CCCB. Ha estat comissari de diverses exposicions sobre cineastes. També ha estat productor de diversos documentals que han obtingut un gran ressò internacional. Entre els seus llibres cal destacar La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995), escrit juntament amb Xavier Pérez, i Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema (2000), que han estat publicats dins aquesta mateixa col.lecció.Xavier Pérez (Barcelona, 1962) és professor de Narrativa Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, i doctor per aquesta mateixa universitat, amb un tesi dedicada al suspens cinematògràfic. Crític de cinema, desenvolupa una activitat constant en el camp de l?assaig literari, teatral i crinematogràfic. És autor de diversos llibres sobre cinema escrits conjuntament amb Núria Bou, i de La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995), que comparteix l?autoria amb Jordi Balló.

Las imágenes generadas por el poder utilizan determinados motivos visuales bajo los cuales se oculta una suma de protocolos interesados que les proporciona su auténtico sentido. Ante esta constatación, los cuarenta capítulos y las dos adendas que conforman El poder en escena responden a la necesidad de ejercer de rastreadores de estos iconos de la esfera pública para descifrar así la naturaleza de estas imágenes que parecen rutinarias y espontáneas, y ante las cuales no solemos interrogarnos. Solo con hacerlo y detenernos en cada motivo para nombrarlo, ya se da un paso decisivo para reconocer su sesgo ideológico. Esos motivos visuales se generan desde el campo de la política, quizá los más notorios por su voluntad propagandística; desde la economía, siempre basados en la ocultación de su poder real; del poder judicial, otro ámbito donde la opacidad es norma; de los cuerpos policiales, que construyen motivos de aparente objetividad; o de algunos rituales sociales que se repiten de manera insistente y enigmática. El hecho de ahondar en los orígenes iconográficos de cada motivo -en el cine, la pintura, la fotografía o la arquitectura y sus posteriores ramificaciones- nos permite cuestionar las formas visuales que los distintos ámbitos de poder utilizan para autorrepresentarse. Y al mismo tiempo sirve para preguntarnos por la génesis y evolución de estas formas, dar testimonio de su falsa transparencia y devolver así una mirada crítica e irónica ante el poder que las genera.

Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? Des de les primeres projeccions dels Lumière, el cinema es va convertir en el gran fabulador del segle XX, i encara. La llavor immortal, que recuperem vint anys després de la primera edició, rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de tots els temps i mostra la seva relació?no sempre conscient? amb les narracions fonamentals de la història de la cultura. Les pel?lícules es constitueixen així en una etapa fèrtil d?una continuïtat narrativa: obres que són fruit d?un llegat i que poden generar-ne un de nou. Jordi Balló i Xavier Pérez ens proposen un recorregut per la història del cinema i creen relacions sorprenents i apassionants amb els relats fundacionals de la ficció universal. Així, descobrim Ulisses errant pels deserts del western, la Ventafocs convertida en corista de Broadway, Macbeth encarnat en la figura tràgica d?un gàngster o Èdip descobrint la seva culpabilitat en un viatge interplanetari. Gràcies a aquesta indagació comparada, els autors estableixen una nova manera d?accedir al cinema com un art jove, impertinent, integrador i imprescindible per establir la plenitud de la ficció contemporània.

D?on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió? Tal vegada de la intuïció col?lectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d?un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja enmolts procediments dramàtics irrenunciables. Els inicis in media res, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a un grau exquisit de mal?leabilitat. La ficció encara els adopta i els remodela d?una manera particularment insistent, potser perquè en aquests moments s?ha fet més visible que mai una percepció profètica de l?autor d?Al vostre gust: que el món camina cap a una constant autorepresentació. D?aquí l?extrema modernitat del dramaturg. I d?aquí, també, que Jordi Balló i Xavier Pérez s?hi hagin fixat per elaborar el seu darrer llibre. De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L?amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d?altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat. El món, un escenari ofereix una cosmovisió que va més enllà d?un sol autor per expandir-se en altres direccions a través de formes dramàtiques que perduren.¿Per ventura l?antecedent de moltes metaficcions de Hitchcock, Godard, Almodóvar o Aaron Sorkin no es troba en la play scene de Hamlet? Aquest és l?objectiu del llibre: identificar-nos com a actors i espectadors d?un relat sense fi.