El sensellarisme ha deixat de ser un tabú i darrerament els mitjans
de comunicació en parlen sovint. En paral·lel, s?han multiplicat les
iniciatives altruistes per pal·liar el problema. Tanmateix, el nombre de persones en situació de sense llar continua en augment. En aquest context, amb la finalitat de fer front al sensellarisme més crònic i erradicar-lo, un equip acadèmic, juntament amb cinc entitats socials, va elaborar una proposta de text legal que el gener de 2022 va entrar com a proposició de llei al Parlament de Catalunya presentada per set grups parlamentaris.
La futura llei pretén garantir un espai residencial digne a totes les persones que es troben sense sostre i sense llar, i cerca encaminar-les cap al dret a gaudir d?un habitatge digne. Nombroses mesures transitòries de suport a aquestes persones acompañen el text.
El llibre raona per què cal una llei per acabar amb el sensellarisme, explica el contingut de la proposició i allò que aportaría si s?aprovava. Una rastellera de testimonis, reflexions i apunts sobre el sensellarisme denuncien la cruesa de la vida al carrer, el tracte inhumà i indigne que comporta, i reclamen la necessitat d?escometre decididament aquest fenomen. Per reeixir-hi és imprescindible passar de l?assistencialisme al reconeixement de drets.

?Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s?havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d?un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim? Annie Ernaux
Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en la història familiar, des de l'ascens social dels seus avis, que van obrir una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s?obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant del fil personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l?autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d?una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.