Albert Puig és un jove amb tota la vida pel davant quan coneix l'Alisa. S'enamoren bojament durant la setmana que estan junts a Barcelona i s'acomiaden amb la promesa de retrobar-se ben aviat, lliures de les seves càrregues ?l'Alisa viu a Alemanya amb la seva parella? per construir un futur plegats. Però no es tornaran a veure mai més.
I la vida continuarà per l'Albert: altres dones, la passió pel poeta Carner, la mort del pare, fer-se gran, matrimoni, fills... Fins que un dia decidirà fer marxa enrere i investigar per què l'Alisa no va poder tornar, sense imaginar que posarà en risc la seva vida.
Què passa quan descobrim que el nostre passat i els nostres records ?els fonaments més sòlids de la nostra personalitat? estan farcits de secrets, falsedats i traïcions?
«Albert Mestres és l'escriptor més subversiu de la literatura catalana.» -Bernat Puigtobella
«Ens aboca a la més terrible realitat de la condició humana». -Joan Cavallé

«La tercera persona» és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però s'adona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà d'aquest narrador que haurem de treure l'entrellat d'una trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt d'amor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca d'aquest impossible, haurà d'enfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de la matèria dels immortals... «La tercera persona» inaugura brillantment un període de maduresa en l'obra d'Albert Mestres.
BIOGRAFIA AUTOR
Albert Mestres (1960)
Ha publicat els llibres de poesia «O res» (1991), «A sac» (1999) i «Tres» (2001), les novel·les «Ales de cera» (1996) i «La ela de Milet» (1998). els reculls de contes «Vides de tants» (2000) i «El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave» (2000), el text dramàtic «La bufa» (1998) i les peces «Contes estigis» i «Peça cua per a l''Informe per a una acadèmia' de Kafka» (1999), i amb Mónica Piera «El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al modernisme» (1999).
Ha estrenat l'òpera «La petita bufa» (1995). ña camtafaula «La llet del paradís» (1996) i l'acció poètica «Comèdia» (1998).
Ha traduït el marquès de Sade. Villiers de L'Isle-Adam, Marcial, Tommaso Landolfi, Charles Nodier, George Steiner, Fernando Pessoa i Alessandro Baricco.