La indignación expresada en las plazas de Tahrir, Syntagma, Zuccotti o Catalunya no es mera cólera ante la injusticia, sino pasión constituyente, y va en sentido contrario a la atomización que nos impone el neoliberalismo.
No hay pues que hacer una lectura despolitizada del movimien¬to y de las luchas contemporáneas que se quede sólo en la di¬mensión moral de la indignación. Ésta da lugar a una rebelión política: es una indignación favorable a la justicia social, a un cambio social en un sentido igualitario y democratizador.
No es una indignación desesperada. No es un golpe de ira frus¬trada sin perspectiva de salida. Al contrario, es una indignación esperanzada que empuja a la movilización y lleva consigo las ganas de vencer. Es una indignación que se basa en la confian¬za colectiva en un nosotros dispuesto a construir otro futuro.

Josep Maria Antentas aplega tot un seguit de textos que reflecteixen la seva vinculació amb el món de l?atletisme i mostra quina és la relació que tota la vida ha tingut amb aquesta disciplina esportiva. Alhora, també narra algunes experiències i anècdotes que ha viscut, com, per exemple, haver conegut un dels millors fondistes de tots els temps, Haile Gebrselassie, haver estat el director tècnic de la marató olímpica de Barcelona 92 o haver participat a la marató més famosa del món, la de Nova York. Amb un toc d?humor i un to molt proper, Antentas ens apropa a la història recent de l?atletisme, tant de casa nostra com de fora, i ho fa sempre des d?una òptica de qui ha sigut atleta i ara es mira les coses des de l?altra costat de la barrera.