La passió d'una dona abandonada feta literatura
Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha deixada enrere. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
Mariana Alcoforado va néixer a Beja, Portugal, el 1640 i des de molt petita va ser reclosa en un convent. Allà, malgrat la reclusió (ens parla abastament Emilia Pardo Bazán dels costums del segle XVII que permeten a una novícia tenir amors amb un home, malgrat els vots) va conèixer i es va enamorar perdudament de Noël Bouton de Chamilly, un oficial francès destinat a Portugal per combatre contra Espanya. Quan el gallard capità torna a França, sense ni una paraula per la seva amant, Mariana li escriu aquestes cinc cartes on deixa constància de tot l’amor que sent per ell i el desengany que el silenci del capità li produeix.
En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà, lluny de la mirada de l'amant, Mariana passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, de les mil preguntes que una enamorada es fa quan l'objecte de la seva passió no respon, fins a arribar, finalment, a l’única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el capità francès mai la va estimar com ella a ell. I així, tancant el feix de cartes, el comiat de la monja ens arriba encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud.
Aquesta nova edició de les cartes inclou un epíleg de Emilia Pardo Bazán, que ens parla de Mariana, de la seva vida, de la seva família, del convent de Beja; però també de la importància que Mariana ha tingut en la literatura universal, no només com a autora de les cartes, sinó també com a personatge literari per excel·lència: la dona enamorada abandonada pel seu amant.
Les Cartes d’amor de la monja portuguesa han tingut una gran influència en autors de referència com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke, que les va traduir a l’alemany.

Sor Mariana Alcoforado vivió en Portugal entre 1640 y 1723. Las cartas que dejaron su nombre marcado a fuego en la tradición de la literatura epistolar y la literatura erótica, fueron escritas, presumiblemente, en 1669. Éstas fueron dirigidas al marqués Noel Bouton de Chamilly, con quien Mariana habría vivido un amor breve y pasional hasta el retorno del militar a tierras galas. El manuscrito en lengua original, la portuguesa, nunca fue hallado; muchos consideran que no existió, sino que las Cartas de la monja portuguesa fueron obra del conde Lavergne de Guilleragues, una obra de ficción inspirada en cartas de mujeres francesas a sus amantes.
En sus vehementes textos se manifiesta el desamparo y la tristeza por la imposibilidad de poder consumar el amor y alcanzar el objeto de deseo desde una escenario físico propicio para la remembranza y el dolor de un amor imposible, al que Mariana intenta olvidar con gran sufrimiento.
Pocas veces en literatura se ha plasmado con tanta belleza y arrebato el sentir amoroso. Las imágenes del gran Milo Manara amplifican hasta el éxtasis los deseos de la legendaria monja portuguesa.

Les cinc cartes d´amor d´aquest volum van ser publicades per primera vegada l´any 1669 a França amb un èxit rotund. Encara avui se segueixen llegint i publicant, tot i desconèixer si realment les va escriure o no la monja Mariana Alcoforado.
Traduccio d'Anna Casassas. Epileg de Meri Torras
La sensibilitat, plenament moderna, que transmeten aquestes cartes portugueses les converteix en un tractat sobre l´amor. Escrites des de la desesperació i el desig, en un procès d´autoconeixement, les cartes expressen, amb profunditat i intensitat, l´essència més íntima de la naturalesa humana : l´amor, aquell sentiment que tard o d´hora se´ns contagia.
BIOGRAFIA AUTOR
L’any 1669 va publicar-se a París un llibre amb el títol Cartes portugueses, amb les cinc cartes que suposadament havia escrit Mariana Alcoforado i que es presenten com una traducció. L’èxit va ser extraordinari. Arreu d’Europa es llegeixen i es tradueixen. Avui dia, però, es creu que van ser escrites pel comte Gabriel Guilleragues, secretari de Lluís XIV. Malgrat això la monja Mariana Alcoforado va existir i, molt possiblement, va viure una experiència semblant a la de les cartes i, potser, va inspirar-les.
target='_blank'>COMPRA CARTES D'AMOR DE LA MONJA PORTUGUESA EN E-BOOK

En 1669 aparecía en París un pequeño volumen titulado “Cartas portuguesas” que contenía las cinco misivas que Mariana Alcoforado, monja portuguesa del convento de Beja, en el Alentejo, había escrito al conde Chamilly, capitán de la caballería francesa que había participado en el asedio de Ferreira. La historia que había unido a ambos personajes nada tiene de particular: Mariana había sido seducida por el conde y éste, olvidadizo, había partido para Francia dando por terminada su aventura. Sin embargo, estas cartas pasaron a la historia como una de las más rotundas expresiones del amor femenino: la monja portuguesa, abnegadamente enamorada, escribía desde su celda dando rienda suelta a su pasión ensimismada, a sus quejas y desvaríos, y dejando un testimonio imperecedero—sea o no real su autoría—, un auténtico breviaro de amor.

Narrativa