La producción y la comercialización del libro en Santiago durante la primera mitad del siglo XVI se nos presentan en este libro como dos historias paralelas. Como en la época incunable, la imprenta compostelana también depende durante todo este siglo de su poderoso cabildo. Su silla arzobispal, tan codiciada por su relevancia económica, promueve curiosamente muy pocas inicitaivas impresoras y la realización de un Manual en 1535 y la de un Breviario en 1542 cubren la necesidad que tiene el arzobispado compostelano de libros litúrgicos. Sin embargo, la alta concentración de población letrada y el papel de la ciudad como espacio de intercambio mercantil y de redistribución en su entorno más inmediato, hacen de Compostela la única plaza en Galicia apta para desarrollar una labor estable de comercialización del libro. Pequeños negocios de librería que no dudan en abastecerse en Valladolid, Medina, Salamanca, Toulouse o Flandes en el afán de hacer llegar a nuestra ciudad las bellas ediciones que Lyon o Venecia producen. Obras de Homero, Sófocles, Petrarca, Erasmo o Vives que nos dan noticia de la inquietud intelectual de algunos de sus vecinos.

Els capricis de la naturalesa humana també ens poden sorprendre quan tot el que és indiscutible i preestablert esdevé discutible i nou.   El rumb impensable que pren, de sobte, la vida d?un ésser normal i corrent, li obra la porta a un nou món de possibilitats que, fins i tot, permet descobrir, amb inusual senzillesa, un dels enigmes de major actualitat, desemmascarant falses complexitats, tolerades i animades per una hipòcrita mentalitat conformista. Una demostració més de que la calma és filla del temporal i de que, malgrat tot, només sabem que no sabem.  

En una tarda d'hivern ja quasi vestit de primavera, que no semblava tenir res d'especial, el plor d'una criatura ressonava a l'entrada de la Casa de Misericòrdia, just a la zona on hi havia el torn. Una de les germanes més joves de la congregació havia sentit la crida. La seva experiència li deia que un altre ésser era a punt d'omplir l'espai generosament ofert pels seus braços. Una nova criatura es disposava a ser dipositària de la seva inesgotable capacitat d'estimar. A sor Clàudia, cada vegada que feia aquella acció no li'n semblava una més sinó que cada cop era única i irrepetible. Per a la nouvinguda era un moment molt especial, inconscientment especial. Per a la Institució, era una expòsita més.   Quan una vida comença s'obre el gran enigma personal. A l'inici, quasi cap pregunta no té resposta. Amb el temps, les respostes aniran arribant. En algun moment, però, l'enigma esdevindrà transcendent fins al punt de llançar la pregunta que marcarà irremissiblement la resta de la seva vida.

En Ramon Illa es veu sorprès per la notícia de poder disposar de més temps lliure per fer el que vulgui; però molt de temps lliure: tot el que li resti mentre sigui en aquest món. Això, que podria semblar un gran obsequi, quan tot just ha encetat els cinquanta, es converteix en un bon mal de cap. La necessitat de resoldre aquesta nova por el porta a recordar un passatge ja llunyà de la seva vida en el qual va haver de resoldre una altra por, molt diferent d'aquesta però que també li havia generat el mateix sentiment d'inseguretat. Un fet tràgic, quasi en el despertar a la vida, el va empènyer a iniciar la recerca de l'Elisabet per poder respondre totes les preguntes que li havien caigut al damunt.