La pandemia de la COVID-19 ha irrumpido de manera imprevista e implacable en la mayoría de sectores, y la educación no ha sido ninguna excepción. En la universidad hemos pasado de la presencialidad a la virtualidad de manera improvisada, con pocos medios y escasas indicaciones. En este contexto, los contenidos educativos y, en especial, los denominados recursos educativos abiertos (REA) ?en inglés, open educational resources? van a ser una pieza fundamental para afrontar los retos de la Educación Superior, así como en el resto de niveles.
Dos de las grandes ventajas que, entre otras, aportan los REA son la rapidez de incorporación a las prácticas educativas y la gratuidad. Aunque son aún poco conocidos, aparecieron oficialmente a principios del milenio (Unesco, 2002), hace ya veinte años. Desde entonces, han estado presentes en la bibliografía académica y en las discusiones de congresos, pero no se han podido implantar ni consolidar plenamente en la práctica educativa.
A lo largo de este libro pretendemos poner un poco de luz sobre los REA y su adopción en educación, describiendo sus principales características, su evolución y su integración en la docencia universitaria. También se analiza la función que desempeñan los REA en el ecosistema de la educación abierta y de la ciencia abierta. Finalmente, queremos aportar una visión global en profundidad sobre una temática de gran actualidad académica sobre la cual no se dispone de monografías escritas en castellano.
El libro se dirige a investigadores en educación, a desarrolladores de recursos educativos y a profesionales de bibliotecas universitarias que ofrecen servicios de apoyo; también, especialmente, a todos los docentes que quieren profundizar en esta cuestión y que precisan disponer de claves para orientar adecuadamente sus energías. Esperamos, pues, que el texto sea de su interés y que pueda ser útil para afrontar esta incierta etapa de transformación de los modelos educativos en la que estamos totalmente inmersos.

Maria Àngels Anglada va concedir nombroses entrevistes durant la seva vida pública com a escriptora de renom. Aquest volum en recull una triadella representativa -quaranta en total- que abraça del 1978, any en què va obtenir el premi Josep Pla per Les Closes, al 1998, poc abans de la seva mort. D'una gran coherència de pensament, en termes ètics, estètics i ideològics, les entrevistes aplegades evidencien el seu compromís cívic, brinden algunes claus significatives per interpretar l'obra creativa i destil·len la saviesa i el coratge d'aquesta dona de lletres que, sense oblidar el passat, va mirar el present amb ulls serens i conviccions diàfanes. Sense màscares ni ardits, l'autora d'El violí d'Auschwitz s'hi mostra lúcida i contundent a l'hora de defensar, de viva veu, els seus arguments i raons. La seva mirada revela la capacitat que tenia d'aprehendre el món en què vivia des d'una òptica crítica i alhora esperançada. En annex s'inclou una extensa i minuciosa bibliografia angladiana.

Els comtats catalans són l'embrió d'una nació que neix a l'ombra de les grans potències polítiques i
militars medievals. D'ençà de la creació de la Marca Hispànica com a aturall de la ràpida expansió musulmana, els
territoris que avui anomenem Catalunya van esdevenir un punt estratègic en el qual afloraren rivalitats, vassallatges,
unions i desunions. Però qui foren aquells primers comtes que governaren sota la protecció dels reis carolingis? Com
aconseguiren deslligar-se del vassallatge promès als francs? Quina fou l'obra de govern de personatges clau de la
nostra història com Sunifred i el seu fill Guifré el Pilós?

Vull aclarir que la meva manera de veure les coses tindrà incidència en la lectura política de certs fets que han ocorregut a Catalunya des del 18 de juliol de 1936, però aquests fets s'han de relacionar, inevitablement, amb tot el que ha ocorregut a Espanya, a Europa i fins a la resta del món des d?aquella data ençà. Vull fer una lectura política. No pretenc, per tant, escriure cap mena de memòria històrica ?expressió, per cert, més aviat redundant que afortunada, ja que malament rai si la memòria no és històrica i la història no fa servir la memòria!?, ni tampoc fer un memorial democràtic. Simplement vull remarcar alguns fets i discursos que a mi em sembla que van tenir i tenen influència en la política i en les ideologies de la gent de Catalunya. No són triats a l?atzar, però tampoc pretenen ser exhaustius. Els he escollit com els més significatius de cara al que intento explicar.

Temps abans de morir, Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970) va deixar en mans del doctor Josep M. Font i
Rius, un grapat de papers i documents. Eren materials en brut i textos ja redactats sobre qüestions diverses: Guifré el
Pilós, els Usatges de Barcelona, i un conjunt de textos caràcter historiogràfic, entre els quals destacaven Les lliçons
de la història, acompanyat de notes diverses i la carta de Santiago Sobrequés a Ramon d'Abadal, en la qual recomanava
la publicació de Les lliçons... i l'equiparava a Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens. El doctor Font i Rius va
conservar aquests papers i en va fer lliurament a l'Institut d'Estudis Catalans. La publicació d'aquest conjunt de
textos, alguns d'inèdits i d'altres ja coneguts per edicions anteriors, sota el títol general Les lliçons de la
història, mostra la vitalitat i l'actualitat d'un historiador que va desxifrar el trencacolls dels orígens nacionals
del país, però també va reflexionar sobre el món contemporani i tot allò que podem aprendre de «les lliçons de la
història».