L’any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un “valor universal excepcional”, pertanyen al patrimoni comú de la humanitat, una fórmula que permet garantir-ne la preservació i fomentar-ne el coneixement. Parlem de patrimoni natural i monumental, però també de patrimoni cultural “viu”.

A Catalunya tenim la sort de tenir una quarantena d’elements considerats patrimoni cultural de la humanitat per part de la Unesco, una mostra més de la gran riquesa patrimonial del nostre país, fruit de la nostra història i les nostres tradicions: des de l’art rupestre fins a l’arquitectura gaudiniana i des de la Patum de Berga fins als castellers. Repartits per tot el territori, aquests elements són una mostra de l’excepcional riquesa cultural del país i del compromís amb la seva conservació i protecció. Perquè no ens podem permetre perdre ni un bri de tot aquest patrimoni que ens parla del nostre passat, de les nostres arrels i de la nostra manera de ser, d’un patrimoni que explica com som i d’on venim.

Amb aquest llibre fareu un viatge màgic per tot el patrimoni Unesco que tenim a Catalunya. Un recorregut enriquidor per paisatges i tradicions que estan lligats a la nostra memòria per la seva qualitat excepcional i la seva aportació al llegat de la cultura mundial.

Buenos Aires, 1978. A dos años del golpe de Estado, miles de personas son recluidas en centros clandestinos de detención. La mayoría no saldrá con vida. Julio, joven hijo de un poderoso industrial, es uno de ellos, un «desaparecido» más. Salvará su vida el mayor Morales, a cargo del cuartel, porque le recuerda a su hijo fallecido en un accidente. Tres meses más tarde, Julio es «liberado», pero ya no será el mismo. Ha tomado una decisión.
Madrid, 2000. Julio se llama ahora Jorge Luis. Lleva una vida acomodada y solitaria. Durante una salida fortuita, se encuentra con Morales y despierta en él la voz de Julio, que exige venganza. Se introduce en la vida del exmilitar para destruirlo, y desarrolla hacia el hombre que debe matar un afecto que no tuvo por su propio padre.
Pero la historia de ambos es una canción triste, un tango fatal del que ya suenan los compases finales.

La tradició popular de fer catifes de flors per engalanar els carrers per Corpus ve de lluny. Aquest llibre fa un repàs de la història d’aquesta tradició, mostra com ha evolucionat la tècnica de fer catifes, ressegueix les associacions que apleguen els catifaires, i posa èmfasi en els valors d’aquests treball artístic, artesanal i col·lectiu, al mateix temps que presenta la Federació Catalana d’Entitats Catifaires i la candidatura a la Unesco d’aquest art efímer amb arrels profundes a Catalunya, que ha aconseguit créixer en valors, en creativitat, en qualitat i en espectacularitat. 

Quan va començar aquesta festa? Per què està relacionada amb el Corpus? Se celebra a tot Catalunya? I a altres països? Per què vol ser un Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO?

Il·lustrat amb fotos curioses, boniques i evocadores, el llibre que teniu a les mans dona resposta a aquestes preguntes i mostra la bellesa de les creacions florals, així com la dedicació, la creativitat i l’entusiasme dels catifaires catalans.

A començament de segle, en un hotel de la costa francesa, una distingida dama anglesa se sincera amb un altre hoste de l’hotel i li confessa que, durant vint-i-quatre hores, quan ella ja era una vídua d’una certa edat amb fills grans, es va sentir empesa per una passió irresistible per un home que no coneixia de res, un jove polonès molt atractiu. Un jugador.