Quan et pregunten què vols ser quan siguis gran, de vegades saps la resposta i de vegades no. El Quim la sap, però no acaba de coincidir amb allò que la gent espera. Després dels anys passats a l’escola, emprendrà un llarg viatge cap a Ulan-Ude, a Sibèria, on aprendrà tot el que cal per fer realitat el somni de la seva vida.

Recull d’onze entrevistes a pensadors contemporanis: ZYGMUNT BAUMAN, JOHN GRAY, ÁGNES HELLER, ALAIN TOURAINE, JUDITH BUTLER, SASKIA SASSEN, JEREMY RIFKIN, SEYLA BENHABIB, RICHARD SENNETT, TZVETAN TODOROV i GEORGE STEINER. Cadascúun des de la seva disciplina de coneixement i des de la seva trajectòria vital, tots els intel·lectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. Hi ha alguns temes recurrents: l’educació, el paper de la filosofia, les creences i les religions, l’impacte de la crisi econòmica, les desigualtats i la pobresa, el potencial de les dones en un nou ordre social, el paper de l’esquerra i la necessitat d’una nova política, Europa en el context global... És un llibre que ens permet introduir-nos als universos d’aquests pensadors i ens ajuda a entendre el món d’avui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari Ara.

La troballa (fictícia) d’un pergamí malmès pel foc, a les ruïnes d’una vil•la d’Herculà, convida George Steiner a interpretar el sentit que podria tenir el text original, que alguns atribueixen a Epicarn d’Agra. El llegat d’aquest suposat moralista i retòric del segle II aC es confon amb el que podria ser, pròpiament, una síntesi dels interessos intel•lectuals i vitals de l’autor d’aquest llibre. George Steiner reflexiona, tot jugant amb la conjectura, sobre l’eloqüència del silenci (el no dit) en la poesia i la filosofia, les gratificacions de l’amistat, el potencial de l’educació i la raresa del talent, la realitat ontològica del mal, l’omnipotència dels diners, els perills de la religió, la transcendència de la música i la llibertat d’escollir la mort.

Per fer una bona planificació de l’espai públic hauríem de ser creatius i transgressors, apunta Richard Sennett en aquest llibre. Si volem viure en entorns flexibles, sostenibles i estimulants, tots els professionals implicats en el disseny de les ciutats haurien d’incorporar coneixements d’altres disciplines, com ara la biologia evolutiva, l’antropologia, la filosofia o la literatura. A partir de la descripció d’un sistema urbà obert, en evolució inestable, Sennett ens emplaça a concebre l’espai públic en el sentit de «context», amb tota la seva complexitat dinàmica, com un procés sempre en marxa, capaç de respondre a la incertesa i al canvi continu a què està exposada la societat. És un llibre que se situa en la intersecció de la sociologia, l’urbanisme i l’arquitectura.

En David i l’Izan tenen un secret molt ben guardat i, per molt que la Júlia i les seves amigues els burxin i insisteixin una i una altra vegada, no els hi pensen revelar. La Júlia és tossuda i gairebé sempre se surt amb la seva. Menys quan juguen a escacs, que guanya l’Izan. Ara tots dos fan companyia a en David i se’n recorden de l’excursió al gorg i de les colònies de l’estiu: les curses de bicicletes, el telescopi, les ànimes que viatgen i les mantegues voladores.

Aquest llibre conté vint-i-un contes que parlen. No hi ha cap personatge que no tingui res a dir, fins i tot el silenci. En una mateixa història, per curta que sigui, poden coincidir una mòmia i un telèfon, una bruixa i una aspiradora, un funàmbul i la seva ombra o una bicicleta i un cavall. Hi pot aparèixer un extraterrestre desorientat, un tresor tip de ser trobat, una heroïna de videojoc molt llesta i un mag que no tindrà altre remei que fer de conill. Ningú no s’escapa de fer-se sentir i de parar l’orella per saber què volen els altres. Vint-i-un contes per enraonar.

A la botiga ELS ENCANTS DE LA MEMÒRIA hi ha de tot. La Blanca no es cansa de recollir tota mena d’objectes que la gent pensa que ja no valen per a res i amb les seves mans prodigioses és capaç de donar-los una vida nova. Un home molt curiós entra a la botiga a tafanejar i s’adona que totes les coses, per insignificants que semblin, tenen una història per explicar. I si no us ho creieu, escolteu, escolteu què diuen...

L’Octavi s’ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller. I també li agrada jugar amb els amics i fer la croqueta pel passadís. Un dia l’Octavi s’adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-hi front a la seva manera.