El volum Identitats culturals contemporànies: el cas català presenta una sèrie de treballs d’anàlisi literària i cultural que s’interroguen sobre una qüestió: quines representacions de la identitat es donen en la cultura catalana contemporània? Amb la intenció de conformar un recorregut ampli i multifocal, aquesta obra col·lectiva posa la mirada en diverses produccions culturals catalanes de la contemporaneïtat, com ara la novel·la, el cinema, la poesia, el còmic, les arts plàstiques, la literatura infantil i juvenil i el gènere contístic.

Consta de tres seccions: en primer lloc, “Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets”, té per objectiu resseguir l’obra de tres literats valencians que, des de l’assaig, la poesia i la narrativa, reflexionen sobre la construcció de la identitat nacional; en segon lloc, la secció central, “Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge”, posa el focus en els canals de comunicació artística com ara el cinema, l’escultura, la pintura o el còmic, com a vehiculadors de projeccions identitàries a cavall entre la individualitat dels creadors i la col·lectivitat en què estan inserits; finalment, en tercer lloc, la secció final “Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen”, parteix de l’anàlisi de la diferència, materialitzada en narracions i poemes que representen un conjunt d’expressions de gènere i d’origen en què la fragmentació i la multiplicitat són conceptes clau.

ÍNDEX

M. Àngels Francés Díez i Irene Mira-Navarro: Introducció

— Les formes de la nació: del concepte als llocs concrets

Joan Borja i Sanz: Llengua, literatura i identitat: percepció, concepció i anàlisi de la diversitat cultural i nacional en l’obra assagística de Joan Fuster —

Hèctor Càmara-Sempere: De la microidentitat a la macroidentitat en l’obra de Gaspar Jaén: l’espai i el temps

Dari Escandell Maestre: Des d’Alacant estant: la idiosincràsia valenciana de la ciutat a través de l’obra narrativa de Joan-Lluís Moreno Congost

— Altres llenguatges. Pensar el jo i el nosaltres des de la imatge

Eduard Baile López: L’experimentació identitària de l’arquetip heroic femení en els còmics d’Enric Sió: d’objecte hipersexualitzat a agent del canvi sociopolític

Enric Balaguer Pascual:Algunes notes sobre pintura, escultura i imaginari nacional

Joaquim Espinós Felipe: Identitats escindides: el retorn als orígens en el cinema valencià recent

Antoni Maestre Brotons: Adolescents animals: sexualitat, violència i espectralitat en el cinema de Marçal Forés

— Les representacions de l’alteritat: pensar el gènere, la sexualitat i l’origen

Carles Cortés Orts: “Flors de debò” de Mercè Rodoreda: la construcció de la identitat a través de l’imaginari de l’escriptora

Anna Esteve Guillén: Identitat, gènere i diversitat a propòsit de Duna, de Muriel Villanueva

M. Àngels Francés Díez: L’espai del gènere en Carmelina Sánchez-Cutillas: una construcció identitària

Isabel Marcillas-Piquer: Identitat i poètica de la transculturació en la narrativa de Najat El Hachmi i Saïd El Kadaoui

Irene Mira-Navarro: La felicitat d’alterar les normes: perifèria urbana i sexualitat proscrita en la poesia estellesiana

Índex de noms i conceptes

Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX
Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de
Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.


ÍNDEX

Pròleg – Reflexions sobre la llegenda

— Conceptes i límits —
Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu — Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec — Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore — Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica — Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore

— Llegenda i literatura —
Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna — Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català — Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris — Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern — Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler — Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922 — Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os — Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana