Un intens drama rural situat en un fiord remot en la costa oest d'Islàndia, per un dels principals autors contemporanis en llengua portuguesa.
Halla, una nena de 12 anys, continua tenint present la seva germana bessona. A tothora imagina el seu cos plantat sota terra, en metamorfosi, donant estranys fruits. En aquest món estrany apareix Einar, un noi més gran que ella, tanoca i brutal, que la deixa embarassada. Junts afrontaran les conseqüències en ser Halla expulsada de casa, malgrat l'oposició del seu feble pare. Els acollirà Steindór, un clergue culte que amaga un crim del qual Einar va ser víctima.
Al fiord remot de Bilduladur arriba una rancuniosa tieta de Halla per fer-se càrrec de la família. Iniciarà una relació amorosa amb el clergue que conduirà al descobriment del crim i a un final tràgic, just i poètic.
La història d'una nena que, malgrat viure experiències terriblement dures, no desisteix de l'imperatiu poètic i vital de construir un món que la durà a un final catàrtic i alliberador.

Margarida Ramond és una jove francesa de bona família que passa l'estiu deixant-se festejar en el luxós hotel Palace, de Mürren, un pintoresc poble penjat sobre l'abisme, als Alps suïssos. Ella dubta entre el peculiar tennista japonès, Johasito Yoka, afalagador, divertit, energètic, i un tal Josep Ferrer, un tímid català que experimenta una intensa fascinació pels cims mítics del Cerví, la Jungfrau o el Breithorn.
Però la riallera Mademoiselle Ramond no és l'única que dubta. El català es debat entre el risc de deixar-se seduir pel dolç encant de la noia o emprendre la perillosa conquesta de les neus perpètues.
Una bellesa o una altra. Gràcia o magnificència. Frivolitat o tragèdia.
Aquest tercer llibre d'Aurora Bertrana tanca la Trilogia dels Viatges. A Edelweiss trobem la millor escriptora de viatges en la literatura catalana. Aquest cop el text no és la narració personal i antropològica de Paradisos oceànics, ni al crònica periodística d'El Marroc sensual, sinó que descobrim la primera novel·la de l'autora, exactament la història que va desvetllar la seva vocació literària. A Edelweiss la prosa intensa i colorista d'Aurora Bertrana es posa al servei d'una història on conflueixen bellesa i tragèdia, aconseguint una descripció corprenedora dels Alps suïssos.

Un cant a l'esperança, a la constatació diària que malgrat la duresa de la vida, sempre hi ha alguna manera de fer-la lluminosa.
Narració en primera persona, minuciosa i sense sentimentalismes, de l'experiència d'ingressar en la pitjor presó de Roma, la presó de Rebibbia, on la protagonista intenta sobreviure teixint complicitats amb una colla de dones que no ho han tingut fàcil a la vida. A poc a poc, la protagonista es guanya el respecte de les companyes i aprèn algunes lliçons importants sobre la vida.
La presó de Rebibbia ens explica com la duríssima experiència del pas per una presó pot convertir-se en una manera de renéixer.

Un retrat generacional poderosament emotiu.
Davide, Valerio i Anela han nascut a Fabricco i comencen a construir les seves vides com a adults. Valerio ha decidit marxar però un motiu poderós el farà retornar i construir una vida que, sorprenentment, acaba sent més convencional i feliç del que hauria pogut imaginar. Amb una corprenedora capacitat psicològica, l'autor construeix una estructura narrativa polièdrica que li permet observar l'efecte que produeix el pas dels anys d'uns personatges que breguen per convertir la seva existència discreta i rutinària en una petita ciutat, en una experiència vital lluminosa.
Amb una enorme sensibilitat i sinceritat, Roberto Camurri disecciona l'ànima dels personatges, en mostra la perplexitat i dolor per extreure'n un poderós cant a la vida.

Caterina és una noia nascuda en una masia aïllada de l'interior de Catalunya que inicia una nova vida en una ciutat industrial del Vallès. Allà, entre la fàbrica i el teatre amateur, anirà descobrint el gust agredolç de la vida, es casarà i viurà en una casa modesta construïda per Gustau, el seu marit, un home senzill i tossut que despertarà en la Caterina uns sentiments cada cop més foscos.
La història de la Caterina il·lustra uns esdeveniments històrics viscuts al Vallès Occidental, les tràgiques riuades de setembre de 1962.

Incerta història de la veritat és una autobiografia intel·lectual i anímica feta de retalls, a partir de l'evocació de moments viscuts, en què el pensament i l'emoció es fonen.Bello ens parla del silenci dels arbres, de la història d'una porta, d'unes dècimes de febre o de la teoria del cansament.
Repassant una col·lecció d'estampes vitals, tant remotes com quotidianes, compartim l'esforç i la felicitat de l'autor per fer aflorar les paradoxes de l'experiència de viure.

Diaris d'enlloc tanca la trilogia que forma amb Diaris del Sàhara i Diaris de les Canàries. Sanmao reviu escenes significatives que abracen la seva vida, des de la infància i joventut a Taipei, passant pels anys preciosos al costat de José, fins al temps fosc que va seguir a la sobtada desaparició del seu estimat. En aquesta col· lecció d'escrits autobiogràfics, Sanmao trena somnis, records i malsons, preguntant-se: com cal viure?

Si vols que t'estimin és una tria de receptes de cuina que no són descrites, sinó narrades amb intensitat i delicadesa, una col·lecció de moments viscuts davant dels fogons en què se'ns fa evident que l'autor escriu com cuina i cuina com viu.

La vida de la Rebecca Jones s'ha convertit en un clàssic modern des del primer dia de la seva publicació. És una poderosa evocació lírica de la vida entre les muntanyes de Gal·les, d'un estil de vida a punt de desaparèixer que enfonsa les seves arrels en la recòndita vall de Maesglasau. I al mateix temps, La vida de la Rebecca Jones és una íntima crònica del segle XX, sobre el dolor i la vida, sobre el pas del temps i el paisatge, sobre la soledat i la memòria, una història commovedora en la qual tot un món sembla a punt d'esvair-se davant dels nostres ulls.

Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ànima de qui llegeix les històries que Natàlia Cerezo recull en el seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, que s'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds, que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut. Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida que transcorre en un estiu calorós i plàcid, la de l'entorn rural i tranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure que no es coneixen però es desitgen amb passió, la de la infantesa interrompuda per la pèrdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesos transcorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes.
A les ciutats amagades conté quinze històries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'essència es troben.