L’obra d’Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d’actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d’irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l’obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l’acció originària. Es pot entreveure d’aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

L?Artur i la Cloe van a la mateixa classe: es coneixen, s?agraden, es miren, parlen, comparteixen amics i
activitats... i s?enamoren. L?Artur té bons col·legues i li encanta jugar a futbol o entretenir-se amb la consola; la
Cloe explica a la seva millor amiga, la Carlota, gairebé tots els secrets, fins que coneix l?Artur i aleshores comença
a escriure un diari, que acabarà compartint amb ell.
Al seu diari secret, l?Artur i la Cloe s?expliquen què els passa a l?institut, a més de confessar-se les emocions, el
que arriben a sentir l?un per l?altra, fins que tenen la seva primera trobada íntima.
Els pares de la Cloe no aproven que surti amb l?Artur, perquè el seu pare, Philippe Brenot, és un psicòleg que es
dedica al que alguns anomenen ?sexologia?. Un dia visitarà l?institut per fer-hi una conferència.
El diari de l?Artur i la Cloe és una aproximació a la vida afectiva i sexual dirigida als adolescents. L?obra es
completa amb les dotze preguntes més freqüents sobre la sexualitat, que plantegen els joves i que respondrà el
doctor Philippe Brenot.