Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l?art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d?idees de l?autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l?han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d?autobiografia col·lectiva». Som davant d?un viatge pel temps i l?espai que reuneix cinc generacions d?artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Fontcuberta, Amat, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.

Jordi Benito (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008) morí pràcticament com un pòtol dandi, damunt la taula, preparant nous projectes, a finals del que fou el sistema artístic en l’estat del benestar, sota els símptomes d’una gran crisi.
Presentem la segona part d’Idees com a imatges/Documents com a obres d’art, a cura de Vicenç Altaió i Museu de Granollers, ha estat plantejat tot fixant la cronologia dels documents i complementant-los amb les obres majors del fons del Museu, des de les primeres instal·lacions i accions dels setanta, les performances al Pompidou i la Miró, fins arribar als Assaigs per a l’Òpera Europa. El llibre reconstrueix, amb dades i literatura estètica, la biografia i la llegenda artística de Benito. Jordi Benito. Idees com a imatges/Documents com obres d’art és també un relat il·lustrat de l’època, dels artistes conceptuals, del paper dels espais alternatius i de les transgressions als primers espais museogràfics catalans i internacionals, així com de les idees polítiques i estètiques d’un dels artistes més radicals de la història de l’art.

Jordi Benito (Granollers, 1951 – Barcelona, 2008) morí pràcticament com un pòtol dandi, damunt la taula, preparant nous projectes, a finals del que fou el sistema artístic en l’estat del benestar, sota els símptomes d’una gran crisi.
Arrenglerats en lleixes i caixes, el que fou celebrat com un dels artistes més radicals de l’art d’acció i artista de l’art total en instal·lacions efímeres havia deixat en carpetes les notes a mà i la documentació de més de cent cinquanta projectes: idees com a imatges i documents com a obres d’art. S’hi reconeix una metodologia de treball acurada i posseïda per una no-distinció entre la vida i l’art, i, per tant, amb períodes de dificultats i oscil·lacions. Aquest llegat rellevant, de més de 1.500 documents i més de 3.000 fotografies, va ser donat per la família al Museu de Granollers, el qual l’ha conservat, ordenat i catalogat a fi de posar-lo a l’abast dels estudiosos. La vàlua extraordinària del Fons Benito ve significada, també, per l’aparició d’obres inèdites, entre les quals la sèrie Militar Art, i per haver pogut recompondre els deu volums del Brutal Barcelona Performance.
Aquest primer volum, a cura de Vicenç Altaió i Museu de Granollers, ha estat plantejat tot fixant la cronologia dels documents i complementant-los amb les obres majors del fons del Museu, des de les primeres instal·lacions i accions dels setanta, les performances al Pompidou i la Miró, fins arribar als Assaigs per a l’Òpera Europa. El llibre reconstrueix, amb dades i literatura estètica, la biografia i la llegenda artística de Benito.
'Jordi Benito. Idees com a imatges/Documents com a obres d’art' és també un relat il·lustrat de l’època, dels artistes conceptuals, del paper dels espais alternatius i de les transgressions als primers espais museogràfics catalans i internacionals, així com de les idees polítiques i estètiques de un dels artistes més radicals de la història de l’art.