Als contes d’A les dues seran les tres, la memo`ria es converteix en revisio´ de l’experie`ncia, la cro`nica en compromi´s amb el passat i la fantasia en un joc que, en funcio´ de l’estat d’a`nim, il·lumina, pertorba o re­ conforta. Esdeveniments histo`rics o ane`cdotes deli­beradament privades es confabulen en favor de la narracio´, sempre eloqu¨ent i persuasiva, en que` Sergi Pa`mies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, apro­fundeix en el domini de la tendresa i la digressio´, aixi´ com en l’equilibri entre la ironia i la perspica`cia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir.
«Còmic, satíric, sense aires de grandesa.» burkhard scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung.
«La mirada de Pàmies no s'enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible.» Patrick Kéchichian, Le Monde.
«Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l'esmicolen.» Josep M. fonalleras, El País.

L?art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d?aquest recull revelen una capacitat d?observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d?un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d?estar a l?altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l?adolescència a les cicatrius col·lectives del segle xxi, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l?absurd i la capacitat de sorprendre?s els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
«Sempre hi ha algú a qui, de tant en tant, li ve de gust remarcar que Pàmies és un dels nostres narradors més portentosos». Imma Monsó, La Vanguardia
«Pàmies és honest i profund, però no abandona mai la lleugeresa i la ironia, a les quals suma una gran capacitat d?observació i un talent particular per la tendresa». Patricio Pron, Letras Libres

Els vint-i-sis contes de Cançons d’amor i de pluja s’estructuren com un recital d’emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l’edat madura. Amb un estil precís i carregat d’intensitat, Sergi Pàmies reinterpreta els clixés del romanticisme arquetípic i les servituds de la hipocondria sentimental. La prosa i el to, depurats i continguts, busquen l’equilibri entre la causticitat, la vitalitat i la malenconia. Amb aquests instruments, Pàmies se submergeix en les aigües estancades de l’amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaer d’escriure sense saber on és la frontera entre la invenció i l’autobiografia