Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l’única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d’Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L’Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d’una de les plomes més modernes del període. L’autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.

Un llibre de Rosa Maria Arquimbau sobre la prostitució? Sí! Va aparèixer als arxius de censura. Una dona que treu el nas en els primers puticlubs i descriu com són les noies que hi treballen i els homes que hi van. On s’és vist! Es van prostituir Safo o Cleopatra? Per què la història els atribueix aquesta mala fama? Els pescadors de la Costa Brava dels anys seixanta que acceptaven diners o regals de senyores a canvi de favors sexuals, no es prostituïen? Quanta hipocresia! Arquimbau ataca a tort i a dret amb humor càustic. Julià Guillamon ha publicat L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt (2015) i dos volums de narrativa de l’autora, Cor lleuger i Quaranta anys perduts (2016), tots tres editats per Comanegra. Prostitució. Des d’allò de la poma fins als nostres dies tanca la col·lecció d’obres d’Arquimbau amb un esclat d’energia.
«M’agrada l’Arquimbau i tinc la sensació que hauríem pogut anar a fer copes juntes. Quan pren partit, és enginyosa. Quan és neutra,
és commovedora.»
Empar Moliner

Moderna i provocadora, Rosa Maria Arquimbau va sacsejar la literatura catalana dels anys trenta amb articles sobre política i feminisme, i amb contes protagonitzats per dones que, com ella mateixa, busquen una nova manera de relacionar-se amb els homes, amb llibertat i sense subordinacions. Aquest volum recull tots els relats d’aquell període.
Julià Guillamon ha reconstruït la tragectòria de l’autora en el llibre L’enigma Arquimbau, també publicat per Comanegra.

Publicada per primera vegada el 1971, Quaranta anys perduts és la història de Laura Vidal, la filla d’una portera que esdevé modista d’alta costura i vesteix les senyoretes de la Barcelona del franquisme. Rosa Maria Arquimbau (1908-1992) ofereix un retrat viu de quaranta anys d’història de Catalunya: des de la proclamació de la República, l’abril de 1931, fins als anys setanta. I recrea un món que coneix de primera mà: l’ambient frívol de la Barcelona republicana, on el sexe era un mitjà d’ascens social, el drama d’un viatge frustrat a Mèxic el 1942 i el retrat desolador del pais que s’ha venut l’ànima als vencedors.