Ramon Llull va redactar l'Art de fer e solre qüestions en català i, amb tota probabilitat, a Roma en 1295-1296; va ser traduïda al llatí molt posteriorment, el 1407. Es tracta d'una extensa obra de pràctica de l'Art lul·liana, fonamentada en l'Ars inventiva veritatis (1290) i en la Taula general (1293-1294), que té com a objectiu donar exemples d'aplicació de la doctrina cristiana. S'hi exposen els principis i els components del sistema de manera reiterada per facilitar-ne l'aprenentatge. Aquesta és la primera vegada que es publica la versió catalana original de l'Art de fer e solre qüestions, que és una de les últimes obres inèdites de Ramon Llull. Ofereix un veritable tresor d'ex-pressions i conceptes lul·lians fins ara desconeguts. Presentem el primer volum de l'obra, amb les distincions I i II; el segon (i últim) contindrà la distinció III.

Era uma vez um gentio, quer dizer, um homem que não praticava nenhuma religião. Era muito sábio mas
não tinha nenhum conhecimento de Deus nem acreditava que houvesse alguma coisa depois da morte. Procurando
remédio para a sua tristeza, dirigiu-se a um bosque cheio de fontes e de belas árvores de fruto.
Entretanto, três sábios encontraram-se à saída de uma cidade. Um era judeu, o outro cristão e o terceiro
muçulmano. Ao verem-se, cumprimentaram-se, acolheram-se mutuamente e decidiram acompanhar-se. Cada
um falava aos outros dois sobre a sua crença e os seus pensamentos, e falando, falando, chegaram ao bosque
por onde andava o gentio…
Com o Livro do gentio e dos três sábios, Ramon Llull (1232-1316) oferece-nos uma surpreendente parábola
inter-religiosa com um desenlace desconcertante.

Una vegada hi havia un gentil, és a dir, un home que no practicava cap religió. Era molt savi, però no tenia
cap coneixement de Déu ni creia que hi hagués res després de la mort. Cercant remei a la seva tristesa, arribà a
un bosc ple de fonts i de bells arbres fruiters.
Mentrestant, s’esdevingué que tres savis es van trobar a la sortida d’una ciutat. L’un era jueu, l’altre cristià
i el tercer musulmà. En veure’s, es van saludar, acollir i acompanyar. Cadascú parlava als altres dos de la seva
creença i els seus pensaments, i parlant, parlant, arribaren al bosc per on caminava el gentil…
Amb el Llibre del gentil i dels tres savis, Ramon Llull (1232-1316) ens ofereix una sorprenent paràbola interreligiosa
amb un desenllaç desconcertant.

En aquesta novel·leta els animals, que són els protagonistes, reprodueixen de manera simbòlica el comportament de la societat humana. Després de l’elecció del Lleó com a rei, Na Renard, astuta, ordeix un seguit d’intrigues per aconseguir el control del poder.
La història, de gran moralitat, està brodada amb petites faules —eiximplis— que fan aprofundir la trama general, menada amb gran habilitat per Ramon Llull.

En aquesta novel·leta els animals, que en són protagonistes, reprodueixen de manera simbòlica el comportament de la societat humana. Després de l’elecció del Lleó com a rei, Na Renard, astuta, ordeix un seguit d’intrigues per aconseguir el control del poder. La història, de gran moralitat, està brodada amb petites faules ?eiximplis? que fan aprofundir la trama general, menada amb gran habilitat per Ramon Llull.