El 1962 l?esvàstica oneja a Nova York. L?esclavitud torna a ser legal i els pocs jueus que encara sobreviuen s?amaguen sota noms falsos. Tot perquè uns vint anys abans els Aliats van perdre la guerra i ara estan ocupats per l?Alemanya nazi i l?Imperi del Japó. L??I Ching? o ?El llibre dels canvis? s?ha convertit en el nou horòscop que tots consulten i, entre els qui tracten de resistir circula un altre llibre, ?La llagosta s?engreixa?, que proposa un món alternatiu en què els Aliats haurien guanyat la guerra el 1945. Aquesta imaginativa i esquinçadora ucronia, publicada el 1962, va ser guanyadora d?un premi Hugo, i va suposar la consagració de Philip K. Dick com un renovador del gènere de la ciència-ficció, al mateix temps que va trencar la barrera entre aquest gènere i la novel·la filosòfica.

Encara que Philip K. Dick és un dels referents de la ciència-ficció, «Confessions d?un artista de merda» és una de les seves poques novel·les de literatura realista (i l?única que va publicar en vida) que ell mateix considerava com la seva millor obra. Ambientada a la Califòrnia dels anys 50, el protagonista és Jack Isidore, un tipus ingenu, incapaç de diferenciar la realitat de la fantasia i que observa a la societat des de fora. En situar-ho geogràficament en un poble anomenat Seville, Dick fa un paral·lelisme entre aquest personatge i Isidoro de Sevilla, un arquebisbe que va escriure una enciclopèdia de tan sols 35 pàgines.