Kostas Kharitos s'estrena en un càrrec de més responsabilitat… i s'enfronta a un nou i polèmic cas

La pandèmia ha quedat enrere, i Kostas Kharitos ja és director de les Forces de Seguretat de l’Àtica, un èxit que celebrarà amb la família i els amics. Després de rebre les felicitacions del ministre de l'Interior, torna a la Prefectura... aquesta vegada amb uniforme. Entre els canvis que provoca el nomenament, el més important és la successió: per primera vegada, serà una dona, Antigoni Ferleki, qui ocupi el lloc de cap de la Brigada d'Homicidis. Aviat, Kostas Kharitos ha de garantir la seguretat de tres rics empresaris que viatjaran a Grècia amb l’objectiu d'invertir en alguns recintes arqueològics. Els mitjans de comunicació els acullen amb entusiasme, però no tothom n'està content. Ha aparegut un grup de dones, «les Cariàtides», que no veuen amb bons ulls el projecte. Les conseqüències seran tràgiques en aquesta Atenes que es transforma sense perdre mai la identitat.

A Atenes, durant la pandèmia de covid, la majoria de les botigues i dels bars estan tancats, i moltes persones es troben, en tots els sentits, al límit. A ningú no li sorprèn que la taxa de suïcidis hagi augmentat. I malgrat això, Kostas Kharitos no acaba d?entendre que un ancià de noranta anys escrigui a la seva carta de comiat: «¡Visca la confabulació dels suïcides!», després d?al·ludir a la solitud i la misèria en què vivia. ¿Hi ha alguna cosa més, darrere d?aquesta mort, que pura desesperació? I ¿què podria desencadenar, aquesta nota, entre una població sense forces, que ha esgotat la seva paciència i que es mostra molt susceptible a les vacunes i les restriccions? Mentre investiga aquests suïcidis, Kostas Kharitos aconseguirà conèixer una altra Atenes i l?esperit de resistència dels habitants.

«Petros Màrkaris és, juntament amb Andrea Camilleri, el millor exponent de la novel·la policíaca mediterrània.» Giancarlo di Cataldo, La Repubblica

«Un referent actual de la millor tradició de la novel·la negra, aquella l?esperit inconformista de la qual s?identifica amb els perdedors del sistema.» Andrés Seoane, El Cultural (El Mundo)

«Ideal per als qui vulguin seguir tocant de peus a terra i no oblidar-se dels grans problemes, com passava amb novel·les del segle xix con les de Zola o les de Balzac.» Ángeles López, La Razón

Mentre els grecs rics se les empesquen per no pagar impostos, elsgrecs empobrits per la crisi només poden indignar-se per l’escandalósfrau fiscal o desesperar-se per l’empitjorament de la situació. Noobstant aix., un home ha decidit passar a l’acció i fer justícia. Ambcartes d’amenaça i armes antiquades, es disposa a passar comptes.Mentrestant, en una Atenes a un pas de la fallida, tot està de cap per avall, excepte el Departament d’Homicidis. No hi ha crims, nomésrutina i burocràcia. Quan troben el cadàver de la primera víctimad’aquest peculiar justicier, el comissari Kostas Kharitos gairebé sent alleujament. El seu cap li ha parlat d’un possible ascens, per. demoment li han retallat el sou i la seva filla Katerina pensa a emigrar perquè no troba feina. I ell ha d’atrapar un assassí que fa una obra«providencial», que molts ciutadans aplaudeixen.Petros Márkaris(Estambul, 1937) estudió ciencias económicas en Viena y Stuttgart, yse trasladó después a Atenas, donde reside. Guionista de televisión yautor teatral, colaboró en varios guiones del cineasta TheoAngelopoulos. También ha traducido a autores de lengua alemana de latalla de Goethe y Bernhard, y es autor del volumen La espada deDamocles, en torno a la crisis griega y Europa. Sin embargo, haalcanzado fama internacional y merecido prestigiosos galardones, comoel Premio Pepe Carvalho 2012, con la serie de novelas policiacasprotagonizadas por el comisario Kostas Jaritos, compuesta por lostítulos: Noticias de la noche, Defensa cerrada, Suicidio perfecto, Elaccionista mayoritario, Muerte en Estambul y Con el agua al cuello(Premio Negra y Criminal). Novela sobre los conflictos morales queplantea la situación económica actual, Liquidación final es el séptimo título de la serie, y también la segunda obra de la llamada «Trilogía de la Crisis», que se inició con la exitosa Con el agua al cuello. -

El comissari Kharitos està de baixa, recuperant-se d'una operació després que, durant la investigació d'un cas, li disparessin al pit. Rep visites, llegeix els diaris i mira la televisió. Precisament, una nit veu com el ric constructor Jàson Favieros se suïcida davant les càmeres. Kostas, encara convalescent, decideix investigar. En aquesta Grècia preolímpica que es debat entre un passat difícil d'oblidar i la imparable modernitat, origen de molts dels seus futurs problemes, arrenca aquest nou cas del comissari Kharitos.

Després del casament de la seva filla Katerina, el comissari Kostas Kharitos s’agafa uns quants dies de vacances per viatjar amb l’Adrianí, la seva temperamental esposa, a Istanbul, una ciutat estretament vinculada a la història de Grècia. Envoltat de turistes, Kharitos visita esglésies, mesquites i palaus, degusta la gastronomia local i discuteix no només amb la dona sinó també amb els altres membres del grup amb què viatgen. Però tot plegat es capgira quan un fet aparentment tan banal com la desaparició d’una anciana en un poble de Grècia de sobte es converteix en un assassinat. Perquè informen Kharitos que han trobat mort un familiar de l’anciana… i que la dona va cap a Istanbul. Kharitos haurà de treballar de costat amb el suspicaç comissari turc Murat, i s’endinsarà en la petita comunitat de grecs que encara avui, després de l’èxode massiu de 1955, viuen a la ciutat.

L'estiu de l'any 2010, és assassinat un antic director de banc. El macabre homicidi coincideix amb una campanya que algú ha emprès contra els bancs, animant els ciutadans a boicotejar les entitats financeres. Grècia és al caire de la bancarrota, i Kharitos se les haurà d'empescar amb els seus dos ajudants per resoldre un cas que tot just ara comença.

Atenas no es ya una alegre ciudad mediterránea, sino un escenario de sufrimiento y de pobreza; aunque no hay atascos, porque la gente no tiene dinero para mantener su coche, por la noche las calles desiertas y mal iluminadas parecen abandonadas. Katerina, la hija de Jaritos, sufre una agresión cuando salía de los juzgados, por defender los derechos de unos inmigrantes africanos; todo indica que sus agresores son miembros del cada vez más nutrido partido neonazi Amanecer Dorado. El comisario Jaritos, por su parte, tiene que investigar la aparición del cadáver de Andreas Makridis, un alemán de origen griego que había decidido instalarse en Atenas y abrir una empresa de energía eólica. Aunque Makridis, al parecer, se ha suicidado, un grupo de nuevo cuño, autodenominado los «Griegos de los Años Cincuenta», reivindica su asesinato.
Mientras Katerina se recupera de la agresión, se descubre un segundo cadáver, el del propietario y director de una academia privada. Ha sido ejecutado con un tiro en la sien con una vieja Smith & Wesson, como las que el ejército norteamericano proporcionó a los militares griegos después de la guerra civil. De nuevo, pese a que se trata claramente de un suicidio, los «Griegos de los Años Cincuenta» reivindican esta muerte. No será el último cadáver que se descubra.

Para Jaritos, el esperadísimo nacimiento de su nieto conlleva un significativo cambio en su vida privada. Sin embargo, la alegría por ese emotivo acontecimiento se ve eclipsada por la llamada que le anuncia el asesinato de un famoso empresario, un magnate hotelero, muy conocido por sus contribuciones benéficas. ¿Un nuevo grupo terrorista? ¿Una venganza personal? No bien empieza la investigación, aparece un manifiesto reivindicando la muerte del empresario, sin explicar, sin embar-go, los motivos; eso debe averiguarlo la policía, a la que califica de esbirro del poder. Sólo se afirma que el hotelero merecía la muerte. No será la única víctima que se cobre ese extraño grupo. Todas ellas irreprochables, aparentemente. Hasta que Jaritos empiece a escarbar.
Márkaris pone el foco, una vez más, en los centros de toma de decisiones, donde las políticas populistas son en realidad una simple fachada que esconde una realidad más cruenta, llena de hipocresía.

La vida de Kostas Kharitos i de la seva dona, l’Adrianí, a la Grècia de després de la gran crisi, gira entorn del seu net i els àpats familiars. Mentrestant, en Lambros Zisis, el comunista desencantat que administra un refugi per a persones sense sostre, planeja unes mobilitzacions per evidenciar l’oblit al qual la societat aboca els pobres, els arruïnats i els immigrants, però haurà de superar les tensions entre els diferents col·lectius i bregar amb les provocacions de l’extrema dreta. De sobte, però, a Atenes apareix el cadàver d’un adinerat saudita que va invertir una fortuna en terrenys per construir un complex hoteler de luxe al costat del mar. Sense deixar de seguir de cua d’ull el moviment impulsat per en Zisis, Kharitos s’encarregarà d’investigar aquest cas, un assassinat que posa sobre la taula qüestions que afecten totes les grans ciutats: ¿és la inversió, sobretot l’estrangera, l’única manera de salvar una economia malparada? ¿Quins valors guien els inversors?