Els no diaris de la gran escriptora italiana
La solitud de la infància i l?estupor de la vellesa, les pel·lícules vistes i els llibres llegits, la feina, la música lírica, la política, creure o no creure en Déu: els breus assajos recollits en aquest volum s?assemblen a les pàgines d?aquell diari que Natalia Ginzburg afirmava que mai no havia estat capaç d?escriure.
Certament, són textos propers, per afinitat temàtica i saviesa en la narració, a Lèxic familiar, i, com en qualsevol obra de Natalia Ginzburg, són inseparables de la vocació de la narració del si. En la seva casualitat, en el seu plàcid desordre quotidià, aquests relats mostren qüestions que pertanyen a tothom.
Singular autoretrat de dona, No has de preguntar-me mai esdevé una experiència familiar i un objecte destinat a fer-nos companyia dia rere dia.

Una petita joia sobre el geni de Txhékhov Anton Txékhov. Vida a través de les lletres és un meravellós i subtil retrat del genial Anton Txékhov escrit per Natalia Ginzburg: una joia que explora la joventut de l?escriptor a Taganrog, els seus inicis literaris i la seva feina de metge rural, els seus primers èxits teatrals fins a la malaltia i els darrers anys a Ialta, abans de la seva mort prematura. Un llibre magnífic, un feliç equilibri entre tema i autora, un text breu però ric sobre el que va ser un dels millors escriptors i coneixedors de l?ànima humana. Carmen Martín Gaite va elogiar Natalia Ginzburg afirmant que era «una dona dotada d?una capacitat d?observació poc comuna».

Lèxic familiar, premi Strega de novel·la, és el retrat dels Levi, família jueva i antifeixista que va viure a Torí, des del 1930 fins al 1950. La Natalia era una de les filles del professor Levi i va escriure un llibre fascinant i autobiogràfic que reflexa la història de la Itàlia antifeixista. Es tracta d’un relat enganyosament simple, on anècdotes quotidianes es barregen sense pudor amb reflexions profundes sobre la llibertat i la consciència de si mateixa. És una de les obres on el talent de la Natalia Ginzburg arriba a la seva expressió més lliure, i una novel·la precursora de la narrativa del jo.

Onze textos entre l’autobiografia i l’assaig. Onze formes de «sentir» fets, coses, gestos, veus
Què és l’amistat? Què significa la virtut? Quin valor tenen parlar i callar? Quin és el sentit d’una vida? Natalia Ginzburg compon un autoretrat extraordinari, un mosaic dels seus pensaments on desvetlla el món viscut.
En aquest llibre trobem el retrat de la vida a la regió dels Abruços amb el seu marit, Leone Ginzburg; la guerra i la consegüent por i pobresa; el record estremidor i sostingut de Cesare Pavese; l’experiència de ser dona i mare; o entranyables estampes de la vida conjugal.
La narració de Natalia Ginzburg commou, endinsant al lector en un calidoscopi literari de petites joies que converteixen aquest llibre en un tresor essencial i fonamental.