Caterina és una noia nascuda en una masia aïllada de l'interior de Catalunya que inicia una nova vida en una ciutat industrial del Vallès. Allà, entre la fàbrica i el teatre amateur, anirà descobrint el gust agredolç de la vida, es casarà i viurà en una casa modesta construïda per Gustau, el seu marit, un home senzill i tossut que despertarà en la Caterina uns sentiments cada cop més foscos.
La història de la Caterina il·lustra uns esdeveniments històrics viscuts al Vallès Occidental, les tràgiques riuades de setembre de 1962.

Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ànima de qui llegeix les històries que Natàlia Cerezo recull en el seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, que s'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds, que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut. Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida que transcorre en un estiu calorós i plàcid, la de l'entorn rural i tranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure que no es coneixen però es desitgen amb passió, la de la infantesa interrompuda per la pèrdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesos transcorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes.
A les ciutats amagades conté quinze històries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'essència es troben.