Un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, i dels canvis que es produeixen en el paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.

Les hores noves pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, descriu, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

Un llibre sobre el pas del temps, un viatge de la infantesa a la vellesa, per mar i muntanya. En cada etapa hi ha un insecte, una cuca que apareix en una paret o en una flor, i que fa possible el transport. Seixanta-un fragments, seixanta-un records desvetllats per l?obligació de renunciar als llocs estimats durant la recuperació d?una llarga malaltia. Inspirada en Maduixes salvatges, la pel·lícula d?Ingmar Bergman, Les cuques convida a mirar la natura amb uns ulls nous. I veure-s?hi a dins com a nen, fill, nebot, net, jove, gran, nòvio, amant, marit, cuidador, pare amatent.

Pere Calders Sisa Jorge Luis Borges Quim Monzó Giorgio Bassani Maria Aurèlia Capmany Terenci Moix Joan de Sagarra Pau Riba Robert Coover
Julià Guillamon ha seleccionat deu entrevistes en profunditat, amb deu escriptors de referència. Parlen del realisme i la imaginació, la nostàlgia del present, els somnis, la relació entre escriptors catalans i castellans de Barcelona, la caiguda del feixisme, el compromís polític, l?eterna joventut, la mitificació dels anys seixanta, la utopia contracultural i la pèrdua d?identitat en el món contemporani.
Deu entrevistes fa una petita col·lecció amb les cròniques d?El sifon de can Sitra i Travessar la riera, un llibre testimoni sobre l?experiència de sortir del coma. Editats per Comanegra amb disseny d?Albert Planas i coberta d?America Sanchez.

Una crònica de vint-i-cinc anys de Barcelona, entre la contracultura i els Jocs Olímpics, a partir de l?arquitectura, el disseny, el periodisme, l?art, el còmic, la fotografia, el cinema, els costums urbans i, sobretot, la literatura. Novel·les i contes ens guien per la Barcelona dels anys setanta, decrèpita però estimada. Assistim a la seva transformació en una ciutat planificada pels poders públics i els capitals internacionals. Amb l?arribada del turisme massiu, s?ha convertit en una referència en el món global, però molts ciutadans li han girat l?esquena. Publicat originalment el 2001, és alhora un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d?història de la cultura. Una obra que va posar en evidència la distància entre la ciutat i els seus creadors. Ara incorpora un nou assaig, El gran novel·loide sobre Barcelona, que passa revista als darrers quinze anys de ficcions urbanes.

Travessar la riera és una història d?amor. «Faltaven tres dies per Nadal. Quan vaig obrir la porta de casa la Cris em va saludar amb una veu estranya. No es trobava bé. A la taula de la cuina hi havia una coliflor blanquíssima que estava preparant per sopar. Seia a la butaca, estava marejada i li rodava el cap. Mentre l?acariciava i mirava de convèncer-la d?anar a urgències, va tenir un vessament cerebral. »Mentre estava en coma, lluitant entre la vida i la mort, vaig escriure un article que recordava les excursions que fèiem a la muntanya. Era una manera de dir-li que passés el que passés, sempre seria amb mi. Es va publicar a La Vanguardia el 29 de desembre del 2016. »Va ser el primer d?una sèrie: el despertar del coma; els records boriosos de quan li deia a la Cris que havia de travessar la riera i tornar amb nosaltres; el trucs per fer-li suportar les teràpies, la tristesa de canviar de pis; l?esperança quan, gairebé contra pronòstic, van aparèixer els primers moviments voluntaris a la cama esquerra.» Un llibre emocionant: dissenyat per Albert Planas, amb una coberta d?America Sanchez, un dibuix de Toni Benages i Gallard i tres sèries fotògrafiques: travessar la riera, tornar a viure i caminar.

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) és un dels escriptors catalans més universals, traduït a les principals llengües europees. Narrador, novel·lista, poeta, autor teatral, la seva obra tracta els grans temes de la literatura amb una gamma de registres d’una complexitat i amplitud úniques en el nostre món cultural, que hem sintetitzat en tres aspectes singulars: el compromís amb els humiliats i ofesos, la mística com una manera d’entendre la relació de l’home amb el cosmos, la sàtira com un mirall de les relacions humanes.
Hem reunit totes les facetes d’Espriu en un àlbum il·lustrat, que proposa un recorregut per la seva vida i la seva obra. Reconstrueix amb imatges la infantesa a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau, els orígens del mite de Sinera, els referents de l’obra narrativa que va escriure als anys trenta, el món universitari i la relació amb l’actualitat política i social dels anys de la República. I explica com després de la Guerra Civil Espriu va esdevenir un punt de referència de la represa cultural catalana, mitjançant la poesia, el teatre i la cançó.
Edició de Julià Guillamon.

La literatura, el periodisme, el còmic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrèpita però estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat portmoderna, planificada pels poder públics i els capitals internacionals.

Joan Perucho (1920-2003) és un dels grans escriptors catalans del segle xx. Poeta, novel·lista i crític d'art, la seva personalitat polifacètica abasta àmbits molt diversos: la màgia, la gastronomia, els viatges, l'erotisme, la bibliofília o les vides de sants. Julià Guillamon ha pres la figura de l'autor de Les històries naturals com a fil conductor d'un llibre que reconstrueix com no s'havia fet mai el clima cultural de la postguerra, una biografia coral que presenta Perucho al costat de Joan Miró i Salvador Espriu, Antoni Tàpies i Nèstor Luján, Álvaro Cunqueiro i Albert Porta Zush.

Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona 1892-1973) va iniciar la seva carrera com a fotògraf d'esports, va ser una peça fonamental del setmanari Imatges (1930) que va introduir un nou concepte de revista gràfica, lligat amb les tendències europees més modernes i va viure el món de l'espectacle, les nits de Barcelona i els baixos fons. Casas va retratar la primera globalització que, en molts aspectes, anticipa el món d'avui. Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes reuneix 224 fotografies i en reconstrueix el context, amb revistes, objectes, cartells, dibuixos i textos literaris de Josep M. de Sagarra, Luigi Pirandello o Jean Genet que fan reviure la Barcelona dels anys trenta. L'aparició dels primers ídols esportius, la passió per la boxa, l'arquitectura moderna i la ciutat-espectacle, el vertigen de les curses de Bugatti i els parcs d'atraccions, els periodistes estrella, els còctels, el music hall i el barri Xino. Amb fotografies sorprenents de Joséphine Baker a Barcelona i Buster Keaton a Sitges, els primers creuers turístics, la moda del tango, els espectacles de transvestits, l'estadi de Montjuïc ple de gom a gom per veure un combat de boxa i l'inici de la rivalitat esportiva i política entre el Barça i l'Espanyol. Editat per la Fundació Palau i Galaxia Gutenberg es tracta d'un treball literari i gràfic impressionant, a cura de Julià Guillamon i Albert Planas, que han publicat a Galaxia Gutenberg Monzó, com triomfar a la vida (2009) i America Sanchez a Barcelona (2021).