Vet aquí el primer recull de contes d'Italo Calvino, inèdit fins ara en català. Deia Cesare Pavese que Calvino va ser el primer escriptor a convertir en poesia la lluita contra el feixisme. Aquests contes són això, sí, i també són el naixement d’un dels millors contistes de la literatura universal: la pulsió per la faula, la ironia, la pinzellada fantàstica, el lirisme, la picaresca, l’atracció pel bosc, pels animals, per la mirada dels infants... Tot plegat amb una llengua carnosa, traduïda magníficament per Pau Vidal, que combina els extraordinaris paisatges de la Ligúria amb la duresa de la resistència partisana. El sacrifici heroic i la traïció; l’amor i la brutalitat; la lleugeresa i la contundència. En aquest Calvino hi és tot, i per fi podem celebrar-lo.

«Els amors difícils és el títol amb què l?autor va recollir (per primera vegada el 1958) aquesta sèrie de relats. Definició irònica, sens dubte, perquè quan es tracta d?amor o d?amors, les dificultats són molt relatives. O com a mínim, el que hi ha en la base de moltes d?aquestes històries és una dificultat de comunicació, una zona de silenci al fons de les relacions humanes. »
Si aquests contes són, en la major part dels casos, històries de parelles que no es troben, en el fet de no trobar-se, l?autor sembla fer-hi constar no solament una raó per a la desesperació sinó també un element fonamental ?fins i tot, l?essència mateixa? de la relació amorosa... Potser el títol que explicaria millor el que tenen en comú seria Amor i absència.»
Amb aquestes paraules presentava Italo Calvino Els amors difícils, una obra mestra de la literatura contemporània ?un clàssic modern?, que mai fins ara s?havia traduït al català.

«La ciència-ficció tendeix a apropar el que és llunyà i difícil d'imaginar per donar-li una dimensió realista. En canvi, jo he intentat servir-me de les dades científiques per sortir dels hàbits de la imaginació i traslladar el que és quotidià als confins més extrems de la nostra experiència», sosté Italo Calvino, que va publicar aquests relats, lúdics i brillants, en diversos llibres a partir de l'emblemàtic Les cosmicòmiques (1965).«Ningú no s'hauria de perdre aquestes històries de "ciència-ficció prehistòrica" d'un dels més grans escriptors italians.» Le Nouvel Observateurá -