Una història íntima i universal. La peripècia vital d’un home en un món convuls i canviant.

Quan era petit, els pares d’en Roland Baines el van enviar a un internat. Allí, lluny de l’empara familiar, va rebre lliçons de piano amb una jove professora anomenada Miriam Cornell, amb qui va tenir una experiència tan fascinant com traumàtica, i que va marcar per sempre la seva vida. Els anys, no obstant, han anat passant: en Roland ha viatjat, ha viscut a diversos llocs, s’ha casat i ha tingut un fill. Però quan la seva dona, l’Alissa Eberhardt, l’abandona sense dir res, els fonaments de la seva realitat trontollen de dalt a baix, i es veu obligat a reconstruir tots els seus records per provar d’entendre què ha passat. La vida d’en Roland està marcada pels grans esdeveniments dels últims setanta anys: la crisi de Suez, els míssils de Cuba, la caiguda del Mur de Berlín, Txernòbil, el Brexit, la pandèmia... Fa de fill, d’amant, d’espòs, de pare, d’avi. Coneix l’amor, el sexe, les drogues, l’amistat i el fracàs. Amb tot, mentre es planteja per quins meandres ha anat discorrent la seva vida, allò que va passar amb la seva professora de piano el segueix perseguint.

Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.

El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitarireflexionava encara sobre el mateix tema.

Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

Ian McEwan presenta una sàtira corrosiva de l?Anglaterra del Brexit i l?Europa dels populismes. L?arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s?inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s?ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l?única panerola transformada en polític. El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l?oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot. McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d?aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l?art de servir-se de l?humor per posar en evidència l?estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d?emergència, contundent i divertit, que denuncia l?alarmant degradació de la classe política.

Londres, anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha se-guit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s?ha suïcidat de resultes del judici per homosexualitat al qual va ser sotmès als anys cinquanta, sinó que continua viu. No només viu, de fet, sinó plenament actiu i dedicat al desenvolupament de la intel·ligència artificial, camp en què ha aconseguit crear els primers éssers humans sintètics, uns prototips que bateja amb els noms d?Adam i Eva. El Charlie compra un dels Adams de la primera fornada, pensats per fer companyia i per ajudar a casa, i amb l?ajuda de la seva amant, la jove Miranda, el programa a voluntat. Però la Miranda té un secret, i aquest ésser sintètic pràcticament perfecte, sense les fissures però també sense els matisos morals dels veritables humans, l?acaba descobrint. I així, la peculiar relació entre en Charlie, la Miranda i l?Adam derivarà en una tensió creixent que obligarà els personatges a prendre decisions difícils i arrossegarà el lector a plantejar-se dilemes tan incòmodes com necessaris.

Acostumada a avaluar les vides dels altres en moments de gran complexitat, la Fiona Maye s?adona de sobte que la seva existència no és com voldria: la seva trajectòria com a jutge del Tribunal Superior especialitzada en dret de família ha anat arraconant la idea de formar-ne una de pròpia, i el seu marit, en Jack, a punt de fer seixanta anys, acaba de demanar-li que li permeti viure una primera i última aventura. I just quan en Jack se?n va de casa, incapaç d?obtenir una aprovació impossible, apareix el cas de l?Adam Henry. Que és anormalment madur i encesament sensible, i exhibeix una bellesa que fa joc amb la seva ment, tan esmolada com ingènua; però que està malalt de leucèmia. I que, assumint les conseqüències de la fe dels seus pares, testimonis de Jehovà, ha decidit rebutjar la transfusió que li salvaria la vida. Però l?Adam encara no n?ha fet divuit, i el seu futur depèn de la Fiona. La llei del menor és una peça de cambra plena de matisos; una novel?la que juga en el terreny de l?escriptura més incisiva: el de les preguntes difícils de respondre però impossibles d?ignorar. Ian McEwan ens parla del lloc on la justícia i la fe es troben i es repel?leixen; de decisions i conseqüències; de la recerca de sentit; d?aferradors, i d?allò que succeeix quan no ens hi podem agafar. Ho fa amb la seguretat tranquil?la d?un mestre en el ple de les seves facultats.